En el món de les auditores, especialment les quatre grans, conegudes com les big four (EY, Deloitte, KPMG i PwC), es produeixen períodes d’elevada competència per guanyar el control dels comptes de les empreses cotitzades i d’altres que no ho són. La llei d’auditoria de comptes va establir que cada 10 anys cal canviar de firma que supervisa els comptes i que els contractes han de tenir un mínim de tres anys, amb la qual cosa es produeix una mena de ball periòdicament per aconseguir aquest negoci.

L’any passat, aquest selecte club de firmes de serveis professionals va sumar gairebé 1.000 milions en ingressos per la supervisió de comptes d’empreses, encapçalats per PwC, amb 268,2 milions; seguida per KPMG, amb 252,6; Deloitte, amb 239,2i EY, amb 210. Aquesta activitat suposa aproximadament el 18% dels ingressos totals a EY i més del 50% a KPMG. Unes tenen més pes en la consultoria, d’altres en l’assessoria legal i fiscal, i algunes, a més, també disposen del negoci de transaccions.

A aquestes quatre més grans se suma un grup de firmes mitjanes que també pugnen per l’auditoria i per altres serveis professionals. Entre aquestes firmes hi ha ETL, BDO, Grant Thornton, Auren, Mazars i PKF Serveis Empresarials, que es troben a molta distància en facturació de les «big four», dels 100 milions d’euros cap a baix.

No és estranya la satisfacció de les firmes de serveis professionals quan s’aconsegueix un contracte de servei amb aquestes grans empreses, especialment per auditar les companyies de l’Ibex 35, les que tenen més capitalització. Uns exemples ho deixen ben clar: els honoraris més elevats, per la seva dimensió, corresponen a Banco Santander, que supera els 101 milions anuals; els 28 milions d’Iberdrola, els 27 milions del BBVA i els 23 milions de Telefónica, que són els més suculents.

O també la supervisió de comptes d’algunes de les companyies que no són a la borsa però que formen part de l’elit empresarial, com és el cas d’El Corte Inglés, auditat per EY. Aquesta última firma, per exemple, destacava recentment amb orgull el fet d’haver estat elegida per BBVA (fins ara en mans de KPMG) per als exercicis 2022, 2023 i 2024. A més, li ha arrabassat a Deloitte els comptes d’OHL (a partir dels comptes del 2021), Inditex (a partir dels comptes del 2022) i Mercadona (a partir dels comptes del 2021).

En tot cas, aquest és un joc o ball que va en dos sentits en el qual de vegades es guanya i d’altres es perd: Naturgy ha passat de ser auditada per EY a ser-ho per KPMG a partir dels comptes del 2021, de la mateixa forma que Red Eléctrica (REE), que actualment està auditada per KPMG i passarà a ser-ho per EY del 2023 al 2025; o IAG, que d’EY passa a KPMG del 2021 al 2023.

També està pendent el concurs de Cie Automotive, actualment supervisada per PwC. Aquest any, per exemple, Abertis ha passat de Deloitte a KPMG de 2021 a 2023 i Cementos Molins ha canviat Deloitte per PwC.

Canvis a Catalunya

L’any passat, a Catalunya van passar de Deloitte a EY Hesperia, Noatum i Desigual, i de PwC a EY, Nestlé, Seat, Borges Agricultural & Industrial Nuts i Agrolimen. Banc Sabadell, per la seva banda, va canviar de PwC a KPMG. El 2019, EY va guanyar el compte d’Irestal, que estava en mans de Deloitte. De fet, a Catalunya, les empreses familiars, moltes de les quals no cotitzen a la borsa, constitueixen un dels objectius d’aquestes firmes, explica Joan Tubau, que és soci d’auditoria d’EY a Catalunya, per a qui «ara mateix hi ha moltes opcions de créixer perquè el mercat és gran».

I no només en el sector privat, perquè EY, per exemple, audita l’Ajuntament de Barcelona i el Port de Barcelona, dues de les grans institucions públiques que se sotmeten a la revisió dels seus comptes per part d’aquestes companyies. A més, hi ha molt dinamisme en el segment de les start-ups, ja que els inversors pressionen perquè sotmetin els seus comptes al judici de les «big four», segons explica Tubau.

Un dels segments en els quals EY ha guanyat pes és el de les empreses familiars, que són molt presents a Catalunya, com és el cas d’Agrolimen, Puig, Celsa i la societat mixta Aigües de Barcelona, i altres companyies cotitzades com Fluidra, Edreams, Ercros i Holaluz.