El mes de gener de 2021 va començar amb una severa retallada en els avantatges fiscals lligats als plans de pensions individuals i el resultat és que sis mesos després les aportacions dels estalviadors a aquests fons s’han reduït en un 22%, fins al mes de juny. La llei de Pressupostos de l’Estat va rebaixar de 8.000 a 2.000 euros l’aportació anual màxima a plans de pensions individuals amb dret a deducció en l’impost sobre la renda (IRPF). Al mateix temps, la llei va elevar de 8.000 a 10.000 euros el límit deduïble per aportacions als plans de pensions d’ocupació, amb el propòsit d’estimular la promoció d’aquest sistema de previsió complementària a les empreses, a favor dels seus treballadors.
Sis mesos després del que el sector va interpretar com un cop de destral sobre els beneficis fiscals dels plans de pensions individuals, les dades de l’Associació d’Institucions d’Inversió Col·lectiva i Fons de Pensions (Inverco) mostren un descens de 309 milions d’euros en les aportacions realitzades pels gairebé 7,5 milions de partícips d’aquests fons en el primer semestre de l’any, fins a quedar reduïdes a 1.112 milions d’euros (el 22% menys que l’any anterior). L’aportació mitjana ha caigut a 150 euros el primer semestre, davant els 189 de l’any anterior. Per al conjunt de l’any 2020 l’aportació mitjana va ser de 573 euros.
Doble interpretació
«La causa principal d’una reducció tan significativa (del 22%) és el nou límit d’aportació que els ciutadans poden destinar a plans de pensions establert des de l’1 de gener de 2021, que redueix en tres quartes parts la capacitat d’estalvi per a la jubilació en aquest vehicle fins a 2.000 euros anuals», certifiquen des de les gestores del BBVA.
«No és només un límit fiscal, sinó financer, que impedeix estalviar més quantitat en aquest instrument per al que vulgui o ho necessiti», afegeixen. Des d’aquesta entitat s’entén que «és decisiu fomentar l’estalvi per a la jubilació dels espanyols amb totes les mesures que siguin possibles, incloses les fiscals, i que aquest estalvi sigui complementari a la pensió pública que es rep de la Seguretat Social».
Hi ha qui veu altres matisos en l’evolució recent dels plans de pensions individuals. «El gran error dels gestors de plans de pensions sempre ha estat el de vincular la seva comercialització a l’atribut fiscal. Quan aquest es redueix es queden sense arguments per seguir venent-los», interpreta Diego Valero, president de la consultora de pensions Novaster. «No crec que el consumidor d’estalvi a llarg termini tingui clar canviar de producte per raó de la fiscalitat. Són les entitats que l’assessoren. Moltes d’elles han assumit ja que els plans de pensions han deixat de ser interessants per als ciutadans i han passat a apostar a favor dels fons d’inversió», rebla Valero.
No en va, les entitats poden fer més negoci amb els fons d’inversió, ja que poden aplicar comissions més altes per la seva gestió que en els plans de pensions, que estan subjectes a comissions màximes.
La major part de les aportacions a plans de pensions es concentren a la part final de l’any, amb la qual cosa caldrà esperar per veure si el seu actual retrocés del 22% arriba al 30% que en el seu dia va augurar el president d’Inverco, Ángel Martínez -Aldama. Ell també va aventurar que el major suport fiscal als plans d’ocupació no s’havia de traduir en un avanç significatiu en les seves aportacions.
No obstant això, de moment, sí que s’ha produït un augment del 25% en aquestes aportacions i s’espera que es produeixi un impuls més gran a partir que el Govern articuli el gran fons públic de pensions que preveu la Llei de Pressupostos de 2021 per posar-lo a disposició de les petites i mitjanes empreses i els seus treballadors.
És molt probable que bona part dels 309 milions menys destinats aquest any pels estalviadors a plans de pensions individuals s’hagi redirigit cap a fons d’inversió. Al cap i a la fi, l’estalvi dipositat en aquests és molt més líquid i no està captiu fins a la jubilació, com sí succeeix amb caràcter general amb els plans de pensions.
