El president de la CEOE, Antonio Garamendi, va afirmar ahir que la decisió de pujar el salari mínim interprofessional (SMI) a partir de l’1 de setembre «estava ja presa» i que el Govern «l’única cosa que ha fet és donar-li tornades al seu propi solitari». A més, va afirmar que es tracta d’una decisió «en clau política i no d’un plantejament seriós».

Garamendi, en declaracions a Onda Cero, va reiterar els arguments que han portat a la CEOE a rebutjar «en aquests moments» una alça del SMI i va advertir de les conseqüències que podria tenir la seva pujada, com l’augment de l’economia submergida i la destrucció de llocs de treball.

«La nostra posició és que en aquests moments no. En altres moments hem dit que sí a pujar l’SMI, però ha pujat un 30% en els últims tres anys. Amb la qual està caient, la pandèmia, és un moment molt delicat», va defensar.

El president de la patronal va insistir que això té poc a veure amb les empreses de l’Ibex 35 i sí amb les molt petites empreses, les que conformen la majoria del teixit empresarial a Espanya, a les quals aquesta pujada del SMI els afectarà. Va posar com a exemple als petits agricultors, als quals els serà difícil implementar aquesta nova pujada del SMI després que hagi crescut ja un 30% en els últims anys. «Pràcticament tots els convenis col·lectius del camp estan impugnats per aquesta pujada del 30%», va indicar.

Així mateix, va criticar la «paradoxa» que suposa que en els contractes que les administracions públiques adjudiquen a les empreses no es contemplin aquestes pujades del salari mínim. «Jo ho resumeixo en la frase: et convido a sopar, però paga tu el sopar», va dir Garamendi, que va afegir que en 12 de les 17 comunitats autònomes ja es compleix l’objectiu que l’SMI superi el 60% del salari mitjà.

Ruptura de la negociació?

Al costat d’una major economia submergida i la pèrdua d’ocupacions, Garamendi va alertar que, a mitjà termini i «si això segueix així», que el Govern pugui decidir les pujades salarials «podria trencar a futur la negociació col·lectiva».

La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, va instar la CEOE a «ressituar-se» després d’haver quedat al marge de l’acord per augmentar l’SMI. En roda de premsa Díaz va defensar la decisió d’incrementar-lo 15 euros mensuals des de l’1 de setembre i ha lamentat que la CEOE «no hagi negociat». «Han entrat dient que volien un augment zero, i han sortit de la taula dient que zero», ha explicat la titular de Treball, que va remarcar que «això no és negociar». «A vegades, no negociant es perd», va afegir Díaz, ja que va assegurar que estava «disposada a pactar per una quantitat inferior a la que ara tenim».

Per altra banda, l’augment del Salari Mínim Interprofessional (SMI) anunciat aquest dijous pel govern espanyol arribarà a 196.353 persones, equivalent al 7,3% dels cotitzants a Catalunya, segons la UGT. El sindicat ha valorat molt positivament aquesta mesura, ja que suposa un «petit avenç» en la línia de «dignificar» els sous més baixos. Tot i això, considera l’increment de l’1,6% «moderat» tenint en compte la pujada de preus registrada aquest any, del 3,3%. La UGT va assegurar que tenir un salari mínim «digne» és una «necessitat» per avançar en la cohesió social, territorial i sectorial, acabar amb la «xacra» de la pobresa i eradicar les desigualtats salarials i la pobresa laboral del mercat de treball.