Esteban Bretcha treballa a Simon des de fa quinze anys i, després de passar per l’àrea financera internacional o de dirigir els negocis al Marroc i a l’Àsia, va arribar a la direcció general del grup just abans de la pandèmia. Un any i mig després, tot i els entrebancs, Simon preveu tancar aquest any amb 295 milions d’euros de facturació, amb els seus més de 4.000 treballadors i implantació en una quinzena de països. Simon acaba d’anunciar una inversió de 15 milions a la seva fàbrica d’Olot, població on va néixer la firma l’any 1916, per convertir-la en «la planta pilot del grup des de la qual exportarem coneixement tecnològic a la resta».

Simon té fàbriques a una desena de països i han decidit potenciar la d’Olot perquè sigui un «referent». No hauria estat més fàcil fer-ho, per exemple, a Barcelona? Per què Olot?

Per dos motius. Primer perquè som d’aquí i Simon té un compromís amb Olot que volem mantenir; i segon perquè, de fet, Olot és una de les zones més industrialitzades d’Espanya i amb més concentració d’empreses centenàries. Aquí hi ha un ecosistema industrial que també ajuda. Olot és un bon lloc per muntar una indústria, millor que Barcelona.

La idea és que la resta de plantes del grup s’emmirallin en la manera de treballar de la d’Olot?

Ara mateix, ja fem servir la fàbrica d’Olot com a referent per a la resta. Desgraciadament, amb la pandèmia els equips de la Xina, Mèxic o Brasil no han pogut venir, però sí que ho han fet de la resta d’Europa a veure com es treballa aquí. Des d’Olot estem consolidant un model industrial que el volem anar portant a la resta de països on tenim fàbriques. És una mica l’objectiu d’aquesta fàbrica, ser un referent.

Moltes empreses tenen problemes per contractar personal. A Simon en troben de qualificats aquí a la Garrotxa?

El que estem fent és apostar per formar gent aquí. És un projecte que no vull anticipar gaire, perquè encara l’estem treballant, però la idea és que nosaltres formem els nostres propis treballadors, sobretot els tècnics molt especialitzats. La idea és formalitzar convenis amb les escoles de Formació Professional de la zona per poder oferir una formació dual que sigui bona tant per als estudiants com per a nosaltres. Si, més endavant, hem format una massa crítica de gent que és bona en aquest camp pot ser que vagi d’una fàbrica a una altra, però crec que això seria bo per al territori.

Han reforçat la fàbrica d’Olot «dotant-la de la tecnologia més avançada». Quin perfil de treballadors necessitaran?

Estem buscant, i formant, perfils més tècnics. Sobretot de tota la part de gestió de la fàbrica, perquè és veritat que cada cop hi ha més eines que fan determinades feines que abans eren molt importants. Però la part de gestió, de com es gestiona globalment una planta també és molt important, i en això estem treballant bastant.

A Olot i la Garrotxa, les infraestructures i la necessitat o no de noves carreteres, com la variant d’Olot, sempre està en discussió. Com veu el tema?

Les infraestructures sempre ajuden. Però és veritat que nosaltres tenim un centre logístic a Canovelles i l’obertura del túnel de Bracons va ser un canvi important, perquè va millorar la comunicació entre un punt i l’altre. Aquí fabriquem i allà expedim. Sí, si les comunicacions fossin millors, sempre s’agrairia, però, en qualsevol cas, amb les comunicacions que tenim avui en dia segueix sent molt bona opció obrir una fàbrica a Olot.

A la Simon d’Olot hi treballen 280 persones. Amb una planta més avançada tecnològicament es podrà acabar mantenint aquest volum de personal o farà falta menys gent?

La idea és mantenir la plantilla. Es pot mantenir perquè estem en un moment de creixement i, a més, perquè tenim la idea d’exportar des d’aquí; per tant anirem afegint més volum i càrrega de feina a aquesta fàbrica. De fet, està dimensionada per arribar a un nivell de producció molt més elevat del que està treballant ara.

A final d‘any, tancarà la planta de Simon a Riudellots. Com ha estat la negociació amb els treballadors?

Ha estat una gestió bastant tranquil·la. Les condicions per les dues bandes van ser bastant raonables i, amb una negociació ràpida, d’un parell de mesos, vam trobar solucions per a la gent que es va voler recol·locar aquí a Olot o en altres plantes, oferint-los compensacions pel canvi, o la gent que va preferir sortir.

Tornem a Olot. Abans ha dit que la planta podria produir molt més. Quan creu que la pandèmia quedarà enrere i tornarà a pujar el volum de feina?

Crec que l’any vinent ja podrem fer un salt en el volum de feina, perquè estem treballant amb altres filials per produir des d’aquí. En els pròxims anys tres anys, parlant del mercat europeu, que és on principalment s’exportarà des d’Olot, esperem un creixement.

Simon ha entrat fa poc en el negoci dels punts de recàrrega de vehicles elèctrics. La fàbrica d’Olot també en podria acabar produint?

De moment ho estem fent a Manresa. Si el volum puja, és probable que en algun moment portem producció d’aquests punts també aquí a Olot.