L’establiment d’un tipus mínim efectiu del 15% a l’impost de Societats per a les empreses de més grandària i els grups, per a aquest mateix 2022, avança en la negociació pressupostària entre els dos socis de Govern. Fonts de l’Executiu, tant del costat socialista com del morat, confirmen que la proposta s’està obrint pas en la negociació pressupostària, si bé encara no està definitivament tancat.

Unides Podem exigeix que la mesura, que forma part del seu acord de legislatura amb el PSOE, s’adopti sense més demora el 2022. En el costat socialista, la mateixa vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, ha admès que veu «raonable» plasmar aquest tipus efectiu del 15% en els pròxims Pressupostos, ja que, des del seu punt de vista, aquesta mesura no suposa un «canvi significatiu» del sistema fiscal espanyol que hagués d’esperar a les conclusions que el grup d’experts per a la reforma tributària preveu presentar al febrer. «És un tema que estem defensant a escala internacional i que no suposa un canvi significatiu del nostre sistema fiscal», va afirmar aquest diumenge Calviño a El País.

Va ser el mateix president Pedro Sánchez, durant el seu recent viatge a Nova York, qui va deixar la porta oberta després d’haver rebutjat la mesura al juliol, quan va descartar «una revisió del model fiscal» el 2022. Alguna cosa ha canviat, doncs, en aquests dos mesos. I és que els negociadors d’Unides Podem, amb la vicepresidenta Yolanda Díaz al capdavant, s’han fet forts en la demanda d’aquesta mesura tributària en la previsió que els de 2022 puguin ser els últims Pressupostos de l’Estat que la seva formació pugui pactar amb els socialistes. El caràcter electoral de 2023 farà gairebé impossible quallar cap acord polític per a aquell any.

El fallit projecte de Pressupostos de 2019 -que no va ser aprovat per la falta de suport d’ERC a última hora- ja va incorporar una tributació mínima efectiva del 15% per a societats amb una facturació a partir de 20 milions i per als grups empresarials. Es va estimar llavors que la mesura afectaria a penes unes 10.000 empreses i que portaria al Tresor una recaptació addicional d’uns 1.700 milions.

Fonts d’Unides Podem es mostren «optimistes» sobre la introducció d’aquesta pujada tributària en la qual veuen «una via amb la qual contribuir a finançar l’escut social del Govern». Tot i això, s’adverteix que «la negociació no està tancada». De fet, la mesura s’anticipa com a assumible per la resta dels socis parlamentaris amb els quals el PSOE pretén renovar el suport als Comptes de l’Estat ja obtingut per al 2021. En principi, una pujada d’impostos d’aquest tipus no incomoda als socis parlamentaris d’esquerra (Compromís, EH Bildu o ERC), segons explica Joan Baldoví, respecte de Compromís.

Tampoc el PNB sembla sentir-se incòmode amb una mesura d’aquest tipus perquè la decisió no afectaria les hisendes forals, amb competències normatives pròpies en matèria de tributació directa. A més, fonts de l’Executiu basc recorden que les hisendes forals ja tenen establert un sistema de tipus efectius mínims per a les societats que tributen a Euskadi.

En qualsevol cas, la possible introducció d’un tipus efectiu mínim del 15% no s’ha tractat encara a la primera ronda de converses pressupostàries entre el ministre de Presidència, Félix Bolaños i els grups parlamentaris.

La imposició d’un tipus efectiu forma part dels recents acords en matèria de fiscalitat internacional a l’OCDE. L’objectiu d’aquesta mesura és evitar que empreses, per la via de bonificacions fiscals a Espanya i als països on operen, acabin tributant a un tipus efectiu molt inferior al tipus nominal del 25% que marca la llei.