Cada any, el Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya rep més de 150 ofertes de feina del seu sector, però només una vintena d’alumnes finalitzen el màster habilitant per exercir aquesta professió. I tal i com constata la degana de la institució, Conxita Villar, Girona és la província de Catalunya que compta amb menys col·legiats. Per aquest motiu, ha llançat un crit d’alerta per animar els estudiants a optar per aquest itinerari professional.

Segons Villar, les causes d’aquesta manca de vocació són generalitzades i responen a diversos factors. El primer és que des de l’aplicació del pla de Bolonya al sistema universitari, per culminar el grau de quatre anys en Enginyeria Agroalimentària que es fa a la UdG els alumnes necessiten obtenir un màster habilitant en Enginyeria Agronòmica, que és interuniversitari però coordinat per la Universitat de Lleida, de manera que els estudiants han de fer part del curs allà. Això, constata Villar, frena molts estudiants de les comarques gironines. «És una qüestió de costums. Moltes famílies estan disposades a enviar els fills a Polònia a estudiar, en canvi no ho fan a Lleida, que està més a prop», constata.

El grau permet accedir a llocs de feina específics, però amb el màster els futurs enginyers agrònoms poden accedir a un ampli ventall d’ofertes laborals. Villar assegura que el fet que Girona compti amb un dens teixit empresarial dedicat al sector agroalimentari la fa una província atractiva des del punt de vista laboral, però aquesta demanda no s’acaba de satisfer amb el personal qualificat.

Un altre motiu pel qual falten enginyers agrònoms és, segons la degana del Col·legi, que es tracta d’una carrera molt poc coneguda.

«La gent que està al món rural sí que la coneix, però en general es desconeixen les seves atribucions. No hem fet gaire soroll en aquest motiu», indica Villar, que també apunta que darrerament l’oferta de graus s’ha multiplicat «d’una manera brutal» i les preferències dels alumnes han canviat.

Segons Villar, «es tracta d’una professió de vegades invisible però essencial per fer front als grans reptes de futur, i encara són pocs els joves conscients de la necessitat d’aquesta figura que serveix de nexe entre la tecnologia i l’àmbit biològic i territorial».En aquest sentit, el Col·legi alerta que la manca d’enginyers agrònoms a Espanya està posant en risc l’avanç en l’economia sostenible i la bioeconomia circular.

«El món està canviant i la pandèmia ha suposat una empenta cap endavant, cap a una societat més conscienciada amb l’ecologia i unes polítiques que comencen a posar la sostenibilitat del planeta en el centre de les seves decisions. El canvi climàtic, les perspectives de creixement de la població i les noves tendències de consum exigeixen innovació, recerca, digitalització i l’ús de noves tecnologies per a adequar-se a les necessitats de totes les àrees», assegura el Col·legi. Villar conclou que «actualment és imprescindible treballar amb eficiència per oferir aliments segurs i de qualitat sota criteris de màxima sostenibilitat».