Els pressupostos generals de l'Estat (PGE) per al 2022 contemplen un augment del 8,1% dels ingressos fiscals gràcies a la millora del rendiment de totes les figures. En especial l'IRPF i Societats, però també els impostos directes com el de l'electricitat, que –fruit dels preus actuals- creixerà un 39,7% en recaptació. L'executiu també preveu augmentar un 7,3% la recaptació per la cervesa i un 5,5% més pel tabac. Els comptes públics inclouen tres mesures tributàries destacades: un tipus mínim del 15% en l'Impost de Societats, les modificacions dels límits màxims de reducció per aportacions a plans de pensions individuals i d'ocupació, i la pròrroga dels límits vigents per tributar per mòduls a l'IRPF i a l'IVA.
L'Estat espera rebre un 26,9% més d'ingressos no tributaris fins als 46.964 milions d'euros, i un 8,1% més fruit dels impostos fins als 232.352 milions d'euros. D'aquests últims, 100.132 milions d'euros (6,7% més) surten de l'IRPF; 24.477 (11,8% més) de l'Impost de Societats; 1.230 (28,2% menys) de l'Impost sobre la Renda de no residents, i 1.440 (10,7% més) de la fiscalitat mediambiental. En l'apartat d'impostos directes, l'executiu espera recaptar 127.426 milions d'euros, un 7,2% més. D'aquests destaquen els 75.651 milions d'euros de l'IVA, fet que suposa una perspectiva de recaptació d'un 9,5% més. Els impostos especials també han de contribuir a un augment de la recaptació. Segons les previsions permetran recaptar 21.843 milions d'euros, un 8,2% més.
Les previsions apunten que l'Estat recaptarà 717 milions d'euros per l'impost sobre l'alcohol i les begudes derivades, un 8% més, i que la recaptació per cervesa creixerà un 7,3% fins als 346 milions d'euros. L'impost sobre els hidrocarburs permetrà recaptar 12.418 milions d'euros, un 7% més, el del tabac uns 6.880 milions, un 5,5% més, i el de l'electricitat 1.437 milions, un 39,7% més. Segons les previsions de l'executiu, les Comunitats Autònomes rebran més de 126.000 milions d'euros sumant el sistema de finançament, els fons europeus i els recursos extraordinaris que compensaran les liquidacions negatives del 2020 i la pèrdua d'ingressos pel Sistema Immediat d'Informació de l'IVA implantat pel govern de Rajoy. Les entitats locals ingressaran un 17% més que el 2021 per la millora dels ingressos a compte i els fons extra que aportarà l'Administració de l'Estat.
En el capítol de despesa l'executiu espanyol destaca l'increment d'un 46% de les partides destinades a habitatge, que ascendeixen a 3.295 milions d'euros. D'aquests, 500 milions d'euros són per incrementar l'oferta d'habitatge de lloguer a un preu assumible, i 200 més per al bo jove del lloguer. Pel que fa a ocupació juvenil, els PGE incorporen inversions per captar estudiants. El pressupost del Ministeri d'Educació supera per primera vegada els 5.000 milions d'euros, dels quals un 44%, 2.199 milions d'euros, són per a beques. En aquest capítol destaca la iniciativa per donar beques a aspirants a la judicatura, la fiscalia, l'advocacia de l'Estat o l'Administració de Justícia.
40.000 milions en inversió
Els pressupostos contemplen una inversió pública rècord de 40.000 milions d'euros, un 9,6% més que l'any passat. La indústria rebrà 11.316 d'aquests milions, en especial per a l'acceleració dels processos de digitalització, automatització i adaptació de les cadenes de valor i la logística.
3.817 per a polítiques energètiques
Els comptes inverteixen 3.817 milions d'euros a mesures energètiques que inclouen l'ampliació del bo social tèrmic, 445 milions de suport al vehicle elèctric, 630 per al desenvolupament d'energies renovables, 555 per a l'hidrogen renovable i 435 per fer més eficients els edificis de l'administració.
