Pot ser que el nom de Warren Buffett no li soni a tothom, però en el món de les finances és un mirall en què molts volen mirar-se. És conegut pel seu olfacte inversor i el seu estil rigorós en triar les empreses per les quals aposta. També per portar una vida austera a Omaha, la localitat dels Estats Units on va néixer fa 91 anys, tot i dirigir un gran holding (Berkshire Hathaway) que controla companyies com Duracell, l’asseguradora Geico o la cadena de restaurants Dairy Queen.

Una altra part de la seva història, potser menys comentada, és la precocitat. Amb 6 anys va iniciar el seu primer negoci: comprava llaunes de Cola-Cola, xiclets i caramels, i els revenia porta per porta. Va trobar ràpid la forma de generar benefici i la progressió va ser imparable. Com ell mateix ha explicat, va comprar les seves primeres accions amb 11 anys i als 13 ja declarava els seus impostos. Avui compta amb una fortuna estimada en més de 100.000 milions de dòlars.

Què provoca l’atracció pels números en un nen de 6 anys? Algun factor, a més del biològic, genera aquesta màgia? Tenint en compte informes, estadístiques i experts, hi ha una resposta comuna: l’educació financera. I com més aviat arribi, millor, com recomanen l’OCDE o la Comissió Europea.

En paraules de Warren Buffett, una gran influència va ser el seu pare, que li va inculcar «els hàbits correctes». «L’educació comença i continua a casa: els nens imiten els seus pares», apunta Elisabet Ruiz-Dotras, doctora en Economia i professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC. Segons explica, a la llar es van establint els conceptes financers bàsics, a causa d’aquesta tendència dels més petits a imitar els comportaments del seu entorn. «Si en una família els diners es malbaraten, és molt probable que els fills facin el mateix, tret que hi hagi conseqüències i les hagin viscudes», exposa.

El valor dels diners

Com que s’hereten els hàbits bons però també els dolents, Ruiz-Dotras identifica una idea que cal transmetre tan bon punt els petits «aprenguin a sumar»: el valor dels diners. «En una edat molt primerenca els nens han d’entendre que els diners no són gratis ni infinits», afirma, i que estan «associats a una contraprestació». Juntament amb aquests conceptes, suggereix introduir el valor de la paciència, perquè «l’estalvi sempre s’aconsegueix amb la paciència». «I cal cultivar-la, perquè amb els diners són molt emocionals», insisteix.

Eines com la guardiola o la paga seran aliats de pares i mares en la tasca d’iniciar els seus fills en les finances. Un telèfon mòbil amb saldo de prepagament pot ser una bona manera d’ensenyar-los a organitzar-se amb un pressupost i planificar la despesa. Perquè, com fer-los entendre que no podran xatejar si esgoten les dades el dia 10 del mes?

I, amb els valors de l’estalvi i la planificació adquirits, arriba l’oportunitat d’obrir un compte bancari digital: «Que sàpiguen mirar quants diners hi ha; quants s’han gastat», comenta la professora de la UOC. Bancs com NCG Banco, Banco Mediolanum, Openbank o Bankinter s’acosten als seus clients futurs amb comptes infantils, i també els ofereixen fintech com Revolut o MyInvestor: normalment enfocats a poder estalviar, sense comissions, i en alguns casos, amb regals. Fins i tot es comercialitzen targetes de dèbit o prepagament amb control parental.

La clau està en simplificar i ser pràctics, explica Alfonso Arellano, economista sènior de la Unitat de Sistemes Financers al BBVA Research i professor associat a la Universitat Complutense de Madrid. Quan són petits, la visió econòmica es pot plantejar de la mateixa manera que es fa amb la salut, quan se’ls ensenya a rentar-se les mans o raspallar-se les dents. «Podem posar exemples; preguntar ‘què passa si et dono 5 euros i et trec 1 euro?’», comenta aquest expert, que parla de donar «píndoles d’educació financera» adaptades al cicle vital de cada persona.

Quan el Banc d’Espanya i la CNMV van voler esbrinar el nivell de coneixements financers de la població, van preguntar sobre inflació, tipus d’interès compost i diversificació de riscos. Els resultats de l’Enquesta de Competències Financeres, publicada el 2018, són poc encoratjadors: la nota mitjana frega el 6 i gairebé una quarta part dels entrevistats té coneixements baixos o molt baixos.

Si un bon nombre d’adults no entén aquests conceptes, com s’encarregaran d’apropar-los als nens? Aquí és on entra en joc el sistema educatiu. Tot i que en aquest camp també hi ha un ampli marge de millora, com recorden des de la Fundació Contea.

Si al Regne Unit o els Països Baixos són capdavanters és per les seves estratègies nacionals d’educació financera, perquè hi ha un suport del govern o perquè l’educació financera és assignatura obligatòria, mostra un altre estudi realitzat per Contea i Fundació PwC. A Espanya, assignatures com Economia, Finances, Administració d’empreses o Emprenedoria, que es van incloure en el currículum escolar el 2014, tenen un caràcter opcional i no arriben a tots els alumnes de Batxillerat, recorda José Manuel Oviedo, sènior advisor a la Fundació Contea.

També és rellevant com els centres tracten aquestes matèries, per a les quals s’haurien d’emprar mètodes «didàctics, interactius, amb ús de les TIC i experiències del món laboral...», afegeix José Luis Lizcano, secretari d’aquesta entitat. A més, incideix Lizcano, és fonamental que la formació sigui continuada, i no només amb els joves, sinó també per als professors.

Per suplir les mancances de col·legis i instituts, des de Contea demanen adoptar el model de col·laboració publicoprivada, liderada per les administracions, que tan bé funciona a països com els esmentats. I mentre això arriba, diverses iniciatives faciliten el camí. Una de les més conegudes és Finances per a tothom: promoguda pel Banc d’Espanya i la CNMV, que agrupa organismes governamentals i altres entitats i desenvolupa activitats per conscienciar de la importància d’estar financerament formats.

Per part seva, projectes privats treballen per impulsar una educació financera que «beneficia la societat a mitjà i llarg termini», destaca Àngel Martínez-Aldama, president d’Inverco, que també reclama més suport dels poders públics. Aquesta associació va llançar el 2019 el programa Rumb als teus somnis, destinat a estudiants de Formació Professional.

Un altre projecte recent, però que ha impactat ja en uns 5.000 nens, és ValueKids, la pota infantil de Value School, creada pel gestor de fons Francisco García Paramés per promoure la cultura financera, la inversió i l’estalvi. Col·laboren amb els col·legis per fomentar la capacitat crítica i la reflexió entre els 5 i 8 anys.