"Espanya absorbirà, desplegarà i executarà plenament els fons europeus", va proclamar fa unes setmanes la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, donant per fet l'aprofitament íntegre dels gairebé 70.000 milions d'euros que el país rebrà d'Europa fins a 2023. "Es diu que Espanya és lenta, però segura", va afegir Calviño per reafirmar les seves certeses. Però és precisament aquesta temuda lentitud en el desplegament efectiu de les inversions el que més preocupa ara mateix tant a les companyies que esperen aquests fons com a les administracions públiques encarregades de gestionar-los.

Des del món empresarial es reconeixen els esforços del Govern per desplegar el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), el full de ruta per reactivar i modernitzar l'economia espanyola mitjançant la injecció millonària de la UE i que pretén mobilitzar inversions privades encara més mastodòntiques, uns 500.000 milions d'euros en tres anys. Però també s'alerta que aquests avenços regulatoris i administratius no s'estan concretant encara en l'activació de projectes concrets i que s'arribarà a finals d'any havent executat una part molt petita de les inversions previstes.

Espanya va rebre el passat agost els primers 9.000 milions de la Unió Europea i s'esperen altres 10.000 milions més a finals d'any. Les quantitats són inferiors a les inicialment previstes pel Govern, que va incloure ja en els Pressupostos Generals de l'Estat de 2021 partides per 24.200 milions a manera d'avançament i per poder impulsar programes que preveu que la Comissió Europea aprovés el Pla de Recuperació espanyol. "Estem ja a l'octubre, el normal seria que la meitat dels 24.000 milions previstos per a aquest any estigués ja executada", sosté un directiu d'una de les grans empreses de l'Ibex. "Al ritme que van les convocatòries de projectes, si arribem a final d'any amb 10.000 milions executats, ja seria tot un èxit", sentencia.

Lenta execució

El Ministeri d'Hisenda sosté que ja s'ha autoritzat el 60,9% dels fons previstos per a aquest any -a través del Consell de Ministres i de les diferents conferències sectorials- i que s'ha assignat un 25,5% de l'import total. No obstant això, la CEOE adverteix que una cosa són els diners assignats a projectes i distribuïts a les comunitats autònomes (aquest 25%) i una altra molt diferent l'execució real dels fons. Segons denuncia la patronal, actualment tot just un 8% dels fons previstos per 2021 s'ha executat de manera efectiva quan queden dos mesos i mig per tancar l'any.

"La informació disponible més recent suggereix que l'absorció dels fons del PERTE hauria estat relativament modesta fins a la data", advertia el Banc d'Espanya en el seu últim Butlletí Econòmic. "Això ha aconsellat, a la llum també dels retards habituals entre l'aprovació dels concursos per a la realització d'inversions públiques i la materialització de la despesa, procedir a revisar el calendari d'absorció, de manera que s'assumeix ara que una part d'aquest té lloc de forma una mica més tardana".

El Banc d'Espanya rebaixava gairebé a la meitat l'impacte previst per a aquest any de la despesa dels fons europeus en el PIB (augurant que impulsarà l'economia en 0,6 punts percentuals enfront l'1% calculat al juny) i traslladant aquest impuls a 2022 i 2023 precisament pel retard en l'execució dels fons aquest any. Les estimacions del Banc d'Espanya apunten que aquest any s'absorbiran 11.602.000 d'euros de fons europeus (sumant les inversions del Pla de Recuperació i les del programa paral·lel de React EU), molt lluny del màxim previst pel Govern. L'execució dels fons, segons el supervisor, s'elevarà fins a 31.185.000 al pròxim exercici i a 24.458.000 el 2023.

Les empreses i les traves

El Govern ha llançat 25 manifestacions d'interès perquè les empreses o les administracions aportin idees sobre com utilitzar els fons en diferents camps d'inversió, a través de les que ha rebut una allau d'unes 18.000 propostes de projectes. Una de les queixes en què coincideixen moltes de les grans companyies que opten a rebre fons europeus és que, després d'haver dedicat molts recursos i hores de treball a dissenyar projectes d'acord amb els objectius del Pla de Recuperació, ara es troben sense convocatòries concretes a les quals presentar-los i sense informació sobre si obtindran el finançament per posar-los en marxa.

L'Executiu central fins al moment ha dissenyat 95 convocatòries de programes lligats al Pla de Recuperació mitjançant licitació de contractes o amb subvencions, segons el web governamental dissenyada per aquesta qüestió. Del total, 59 ja s'han tancat, 31 encara estan en termini per presentar candidatures i està previst activar-ne pròximament cinc més. Un tret en comú que tenen moltes d'aquestes convocatòries, segons apunten des de la consultora LLyC, és que són projectes fàcils de posar en marxa per la mateixa Administració, en tractar-se d'iniciatives que depenen d'inversió pública i institucions estatals (per exemple, els projectes d'Adif, el gestor de les infraestructures ferroviàries) o per suposar només una ampliació del pressupost de convocatòries ja existents (com les injeccions de fons per als programes MOVES per a la renovació de vehicles i el foment de la mobilitat sostenible). El repte ara és aconseguir i activar iniciatives totalment noves en què pugui participar el sector privat.

Esperant els PERTE

El teixit empresarial també troba a faltar, segons fonts de la patronal CEOE, la posada en marxa dels grans projectes que impliquen a tot un sector i que poden arrossegar inversions en cadena i involucrar a moltes empreses: els anhelats PERTE. En aquests projectes estratègics per a la recuperació i transformació econòmica queda encara molt per fer. El Govern n'ha anunciat diversos, però de moment només se n'ha posat en marxa un, el del Vehicle Elèctric i enllaçat.

Aquest projecte comptarà amb 4.295 milions d'inversió pública que, segons l'Executiu, acabaran arrossegant 19.714.000 milions d'inversió privada amb els quals es podran crear uns 140.000 llocs de treball. Però perquè aquests efectes comencin a produir-se, avisen des del sector, cal que arrenqui la mesura clau del pla, la "Línia d'actuació integral per al desenvolupament i la fabricació del Vehicle Elèctric i Connectat", que concentra el 70% de la inversió pública inicial. És la convocatòria que actuarà com a desencadenant de la resta i, de moment, no s'ha posat en marxa. Els empresaris compten que aquests recursos començaran a estar disponibles al novembre.

Pel que fa als altres tres PERTE que estan en fase d'estudi (aeroespacial, medicina personalitzada i cadena agroalimentària) encara s'està esperant a la seva posada en marxa oficial, tot i que el Govern pretén aprovar el PERTE agroalimentari de forma imminent, segons s'insisteix des de fonts oficials. Part de les dificultats per posar en marxa projectes ambiciosos es troba paradoxalment a les mateixes normes europees, perquè el Marc d'Ajudes d'Estat limita la quantitat de recursos públics que es poden dedicar a donar suport inversions empresarials sense comptar amb el vistiplau previ de Brussel·les.

"En topar el volum d'inversió, el Marc està generant incentius per als projectes de beneficiaris individuals, en detriment d'iniciatives més potents per part d'agrupacions d'empreses", explica Paloma Baena, directora de la Unitat Next Generation EU a LLyC. "Les pimes depenen moltes vegades de l'impuls de les companyies més grans, així que és important afavorir les actuacions conjuntes", assevera. El Govern espanyol negocia amb Brussel·les precisament elevar el sostre d'aquest Marc per facilitar les convocatòries grans, segons fonts coneixedores d'aquestes converses.

Expectatives i realitats

"Ens estem trobant amb un problema amb les expectatives que teníem. Hi havia una concepció sobre l'arribada d'aquests fons europeus que va fer que les empreses es posessin a treballar en la seva estratègia al futur d'una manera molt ràpida, per això ara hi ha aquesta sensació de frustració", explica un dels directius d'una de les grans consultores (conegudes com 'big four') especialitzat en els fons NextGen. "Les empreses pensaven que amb un document 'powerpoint' estaria tot fet i ara s'està desinflant el suflé. L'absorció va tenir un ritme similar al de la resta de fons europeus tradicionals, per això esperem que es quedi una part sense executar", indiquen les mateixes fonts.

Per agilitzar la tramitació, des de la CEOE i des de corporacions ansioses d'accedir als fons, es troba a faltar una finestreta única a través de la qual obtenir realment tota la informació i una oficina que centralitzi la gestió de tots els projectes. "Els fons s'estan repartint per ministeris i entre les comunitats autònomes i cadascú va a la seva", es queixa un directiu d'un grup amb grans projectes en cartera. "No totes les administracions ni tots els organismes estan igual d'acostumats a gestionar aquest tipus de licitacions, ni tots tenen recursos i mitjans suficients per fer-ho amb eficiència".

El Cap de l'Oficina de Projectes Europeus de la CEOE, Lluís Socías, enumera algunes claus que considera crucials per afavorir l'arribada dels recursos europeus a les empreses: "Una major coordinació Estat-autonomies-entitats locals; l'eliminació de traves burocràtiques per augmentar l'agilitat administrativa en les convocatòries i afavorir les possibilitats de pimes i autònoms d'accedir als fons, i que els grans projectes tractors comencin a fer-se realitat".

En aquest sentit, Socías reclama que acabi ja la tramitació parlamentària com a projecte de llei d'una de les claus de l'arquitectura legal dels fons europeus: el Reial decret llei 36/2020, que buscava eliminar els colls d'ampolla i traves burocràtiques, i que es troba encallat al Congrés en el procés d'esmenes. "Com més aviat acabi la seva tramitació, abans arribaran les millores en l'agilització dels fons i més possibilitats per fórmules de col·laboració publicoprivada", resumeix.

Primer conèixer els fons

Als problemes que les companyies detecten per al desplegament dels fons s'afegeix un preocupant desconeixement sobre el mateix Pla de Recuperació. I és que gairebé un 60% de les empreses espanyoles assegura no conèixer els fons del programa Next Generation EU, segons alerta una enquesta realitzada per la Cambra de Comerç d'Espanya i Sigma Dos. El grau de coneixement del programa varia en funció de la mida de l'empresa: només un 37% de les pimes amb menys de 10 treballadors estan al cas dels fons, mentre que escala fins al 53% en les societats de més de 250 treballadors. Un escenari alarmant en un país en què el 98% del teixit empresarial està compost per pimes o micropimes.

"Totes les grans multinacionals estan molt actives. Les empreses mitjanes han tingut una resposta entusiasta i estan repensant els seus plans estratègics per saber què volen ser de grans. Però el gran problema és amb les petites empreses: per a elles falta comunicació per assabentar-se de les diferents convocatòries", alerta una altra de les grans consultores. Aquests problemes de difusió es tradueixen en el fet que amb prou feines una de cada quatre empreses (un 27%) assegura que sap com sol·licitar els ajuts i només un 29% de les companyies té intenció de sol·licitar subvencions o participar en licitacions, segons l'enquesta de la Cambra d'Espanya. De fet, la impressió generalitzada (gairebé el 62% dels més de 2.000 enquestats) és que seran les grans empreses les principals beneficiades dels fons europeus.

El paper de les CCAA

Un dels aspectes que complica més la gestió dels fons europeus és la complexa estructura de governança que requereixen: el pla és nacional, de manera que el Govern espanyol és l'interlocutor de Brussel·les, però bona part dels recursos han de ser executats per administracions territorials, fonamentalment les comunitats autònomes (que concentraran el 55% dels fons transferits per Europa aquest any, amb més de 10.000 milions d'euros).

Des de principi d'any s'han succeït les conferències sectorials entre ministeris i comunitats autònomes per acordar el repartiment de recursos. Un procés no sense tensions per les dificultats per quadrar una estructura unitària però adaptada a la diversitat econòmica i social dels diferents territoris. En els mesos vinents s'accentuarà el ritme de convocatòries en les comunitats autònomes, una vegada que ja s'han fet diverses grans transferències per import d'uns 7.500 milions per a matèries com rehabilitació energètica, energies netes o mobilitat.

Els governs regionals de tot color polític han estat reclamant, amb més o menys intensitat, tenir una participació més gran en la selecció i disseny dels programes d'inversió. El Govern basc ha proposat fins i tot tenir interlocució directa amb Brussel·les per a una gestió més autònoma dels fons que reverteixin a la regió. Des del Govern s'insisteix que amb la creació de la Conferència Sectorial del Pla de Recuperació es garanteix la cogovernança amb les comunitats. Una majoria d'executius autonòmics segueix trobant a faltar una veritable gestió compartida.

"Els fons es segmenten primer per ministeris i després una part es reparteix entre les comunitats autònomes. Però se'ns encomana 'ics' milions d'euros per fer el que el Govern ha determinat que hem de fer", explica Javier Fernández-Lasquetty, conseller d'Hisenda de la Comunitat de Madrid. "Es tracta d'una planificació centralitzada dels fons. El Govern ens està utilitzant a les comunitats autònomes com si fóssim una subcontracta". L'Executiu madrileny assegura que dels 848 milions d'euros assignats a la comunitat en les conferències sectorials només ha rebut de moment de manera efectiva uns 300 milions. "Espanya es trobarà amb un problema de no execució dels fons", augura el conseller.