Espanya és el setè país de la Unió Europea on més menjar es malgasta. «No hi ha producte alimentari més car que aquell que acaba a les escombraries», va afirmar recentment el ministre d’Agricultura, Luis Planas, després de recriminar que tres de cada quatre llars espanyoles van llançar menjar i beguda l’any 2020, amb una mitjana de 31 quilograms per persona. Això suposa un total de 1.300 milions de quilos.

El màxim responsable de la política agrària s’expressava així en anunciar que el Consell de Ministres havia donat llum verda a l’avantprojecte de llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, que contempla obligacions per a totes les baules de la cadena, des de la producció primària fins al consum i que obligarà les botigues a fomentar la venda de productes «lletjos, imperfectes o poc estètics» que estiguin en condicions òptimes de consum, així com a incentivar la venda d’aliments de proximitat, ecològics i a granel. La norma inicia el seu desenvolupament legal i preveu tallar la pèrdua d’aliments amb sancions per a qui no compleixi, des dels 6.001 fins als 150.000 euros.

Segons el Ministeri d’Agricultura, el 42% dels aliments malgastats a Espanya correspon a les llars i un 14% a l’àmbit de la restauració. La resta es produeix en origen (al camp), així com en la indústria agroalimentària i, finalment, en la distribució comercial. Segons l’informe «El problema del malbaratament de menjar, una anàlisi crítica», publicat per l’EAE Business School, els comerços tradicionals generen fins a un 60% menys de residus que els supermercats. Els productes que més llancen els supermercats són fruites (30,8%), verdures i hortalisses (13,5%) i lactis (12,6%).

A més, en els últims anys ha augmentat la tendència d’emportar-se el menjar sobrant dels restaurants, una pràctica d’economia circular i que un 66% dels clients d’aquests establiments confirma fer. En aquest sentit, el 87% dels clients de restaurants considera «un problema real» el malbaratament de menjar en aquest tipus de locals. La majoria dels restaurants, segons l’esmentat informe d’EAE Business School, afirma preocupar-se per l’aprofitament de les sobres alimentàries, prenent iniciatives com permetre que els empleats se les emportin a casa, fer-les servir per a dinars de treballadors i donar-les a residències de gent gran o menjadors socials. També, preparar aperitius per als clients o noves receptes.

Mentrestant, què fa la indústria agroalimentària?. «Doncs apostar per l’automatització de línies de producció, digitalitzar processos productius, garantir la seguretat alimentària d’envasos i productes, apostar per l’economia circular i desenvolupar accions de sensibilització al consumidor. Són aspectes prioritaris per contribuir a reduir el malbaratament d’aliments», explica Andrés Pascual, director d’innovació de l’institut tecnològic agroalimentari Ainia.

Des d’aquest centre de R +D+I s’assegura que la indústria treballa en crear nous productes reutilitzant el sèrum de la llet, impulsa la logística circular, converteix subproductes agrícoles en principis actius per a la nutrició, cosmètica o farmàcia, allarga la vida dels aliments i utilitza l’oxigen per millorar la producció agrícola i en piscifactories.

Allargar la vida dels aliments

Exemples d’aprofitament de les matèries primeres n’hi ha molts. Així, la firma Naturae ha començat a comercialitzar snacks de fruita tallada i envasada mitjançant un tractament d’alta pressió. Aquesta tecnologia permet allargar la vida útil dels aliments fins a 10 vegades més, evitant el malbaratament. Mentrestant, Cerealto Siro ha optat per revaloritzar els residus generats durant la producció de galetes, brioixeria, pasta i pa de motlle amb l’objectiu de reduir el malbaratament. Per a això, col·labora amb una empresa de serveis ambientals. Li ven aquests residus per poder transformar-los en pinso per a bestiar.

Helados Alacant treballa en l’optimització de recursos mitjançant la millora del seu procés productiu. Mitjançant el projecte Savecream reduirà el volum de rebuig generat en la fabricació dels seus gelats, optimitzant l’ús de les cremes produïdes en les arrencades, aprofitant i condicionant aquestes per al seu posterior ús en el procés productiu.

S’ho pren seriosament la gran distribució? Segons els seus dirigents, l’estratègia de la gestió de residus està entre les seves «prioritats», segons constaten les polítiques de gestió de residus de grans companyies del sector com El Corte Inglés, Mercadona, Consum i Lidl, entre d’altres.

Mesures de la gran distribució

La cadena de supermercats presidida per Juan Roig compta amb una política de gestió de residus recolzada en diversos eixos. Un d’ells és «prioritzar la qualitat». Per això, en el cas de les taronges del servei de suc acabat d’esprémer, encara que tenen qualitat, pel seu aspecte o mida seria difícil la seva venda en malla o a granel. Per això les destina a fer sucs. Una altra estratègia de Mercadona és «convertir allò inservible». L’empresa assegura que si algun producte caduca es posa a disposició de «gestors autoritzats» per transformar-lo en energia, abonament o pinso.

A més, aposta pel que anomena la «liquidació en frescos»: els preus (verdures, fruites, peixos ...) van en funció de la disponibilitat, de manera que si n’hi ha molt d’un producte el preu baixa per poder vendre’l més ràpid. A més, Mercadona «ajusta les comandes a la previsió de venda per evitar l’acumulació de productes a les botigues».

Una de les opcions més esteses entre els supermercats i els hipermercats per reduir les seves deixalles és la donació de productes als bancs d’aliments. Garanteixen que no són caducats, que es realitzen diàriament i es retiren de la venda tot i que són aptes per a lliurar-los a entitats socials. Només a la primera meitat de 2021, Mercadona va donar 10.000 tones de productes a tot Espanya per a ONGs.

En termes semblants, Consum treballa per evitar el malbaratament a través del seu programa Profit de donacions. De febrer a agost de 2021 ha entregat 5.051 tones d’aliments, un 24% més respecte el mateix període de 2020.

El gegant alemany de la distribució comercial Lidl compta amb un sistema automatitzat per a realitzar les comandes que proveeixen les seves botigues a Espanya i que permeten optimitzar les quantitats de mercaderia presents en els seus lineals en funció de la seva rotació. Amb això, «es garanteix que els establiments tenen sempre els articles que es vendran, minimitzant al màxim l’estoc de producte sobrant tant a la sala de vendes com als magatzems», asseguren fonts de la companyia.