Pedro Sánchez i Pablo Iglesias van acordar regular els lloguers fa exactament un any i es van conjurar per fer-ho en menys de 90 dies. En una negociació que van acabar tancant mà a mà, van acordar impulsar una llei d’habitatge a Espanya, la primera a la història. El calendari i les topades van desbordar el seu objectiu temporal. Amb deu mesos de retard i ja sense Iglesias a l’executiu, el Consell de Ministres va aprovar ahir un avantprojecte que es tramitarà amb caràcter d’urgència. Bastant retard acumula ja. El Govern vol que la norma arribi al Congrés abans que s’acabi el 2021 per iniciar el seu camí parlamentari. Més enllà de les crítiques -que n’hi ha de tots colors-, també hi ha qui veu una oportunitat, sempre que hi hagi «voluntat política». La Generalitat, que en públic amenaça de recórrer la llei al Tribunal Constitucional si envaeix competències, vol protegir la seva pròpia regulació dels lloguers -actualment impugnada- a la norma estatal a través del procés d’esmenes.

La llei d’habitatge ofereix, segons la Generalitat, una opció per blindar la norma catalana que regula la renda dels immobles i que va ser recorreguda davant del Constitucional pel Govern de Pedro Sánchez. Segons fonts de l’executiu català, el text permet afegir, en el tràmit parlamentari, una disposició addicional que expliciti el respecte a les normes autonòmiques, en especial, la catalana, ja que s’ancora sobre dues matèries sobre les quals Catalunya, en compliment de l’Estatut del 2006 , té competències exclusives. D’una banda, l’habitatge i, de l’altra, els contractes d’arrendament urbà derivats del codi civil català.

Sempre segons aquestes fonts, la inclusió o no d’aquesta disposició addicional depèn de la «voluntat política» del Govern central. I atesa la fortalesa competencial de les tesis catalanes, fins i tot no es descarta una decisió favorable del Tribunal Constitucional «més enllà de la seva composició». Fonts del Ministeri d’Habitatge eviten pronunciar-se sobre com afectarà la llei estatal la legislació aprovada a Catalunya. De moment, demanen esperar fins que el TC resolgui el recurs i no s’avancen a explicar què passarà si les dues lleis arriben a coexistir. Per a això encara falta. A l’executiu central confien a poder tramitar-la d’urgència una vegada la llei d’habitatge arribi al Congrés, però l’horitzó temporal que estudien per a la seva aprovació definitiva és el segon semestre del 2022.

Una altra cosa és el contingut de la llei espanyola. «La bona és la nostra, que fa un any que està en marxa i ha demostrat que permet congelar les rendes», continuen fonts de l’executiu català. Fonts d’ERC van dubtar de l’«eficàcia» de les bonificacions fiscals que promou el text del Govern de Pedro Sánchez per als petits propietaris que abaixin els preus, així com l’actuació sobre les grans forquilles d’immobles, que, segons els republicans, per si mateixa no permet regular el mercat. I conclouen que la llei del Govern central no és «sens dubte» la que volia Unides Podem.

Tot i això, la norma, focus de conflicte durant gairebé un any entre socialistes i morats, ha fet el seu primer pas enmig de la crisi oberta dins del Govern central per la derogació de la reforma laboral. Els ponts segueixen drets. Tot i així, l’anunci sobre l’aprovació de l’avantprojecte va reflectir les tensions que s’estan vivint aquests dies. La ministra de Transports, Raquel Sánchez, va ser l’encarregada de donar publicitat a la norma, mentre que la responsable de Drets Socials, Ione Belarra, no va ser convocada a la roda de premsa, tot i ser coproponent. Això no va evitar que la líder de Podem s’avancés a la seva companya amb un vídeo publicat a les xarxes socials.