Manel Pérez té 55 anys i fa dos anys que busca ocupació i no en troba. Fa 10 anys que no té un contracte de més de tres mesos. Va començar a cotitzar als 17 anys i fins a la crisi financera no li va faltar mai una ocupació. Després de començar a ajuntar pessetes com a missatger, va fer ofici en el sector de les arts gràfiques. Era muntador de publicitat i rètols, d'aquests que intenten atreure la mirada mentre un espera el bus o el metro. Fins al 2012, en plena expansió de la Gran Recesión, quan aquest barceloní va perdre la seva ocupació i ja mai ha tornat a reenganxar-se del tot. «M'ha sortit algun treballet, però gens estable», explica; rebregant amb nervi els papers que ha portat a l'entrevista amb EL PERIÓDICO, del mateix grup editorial que Diari de Girona, que pots llegir aquí.
