A Espanya hi ha milers de dones que no poden costejar-se els productes d’higiene íntima i han de recórrer a mitjons, tovalloles, trossos de cartró, bolquers retallats o paper higiènic quan tenen la regla, que impacta en la seva salut física i mental. És la pobresa menstrual, una carència derivada de la pobresa econòmica que té rostre de dona i de la qual només ha començat a parlar-se arran de la pandèmia.

«La pobresa menstrual és la falta de recursos econòmics que pateixen aquelles dones que han de decidir entre comprar farina, arròs o pasta, o comprar productes per a la seva higiene menstrual. És una derivada de la pobresa econòmica», explica a EL PERIÓDICO DE ESPAÑA Ana Enrich, directora de Period Spain, una associació que neix durant el confinament per erradicar la pobresa i l’estigma menstrual.

Un greuge econòmic

Les dones han de fer front a la menstruació mes rere mes durant 35 o 40 anys de la vida. Tampons, compreses, copes menstruals i altres productes d’higiene íntima són cars, continuen estant gravats al 10%: malgrat que el Govern es va comprometre en el seu acord de coalició a reduir aquest IVA, un any més aquest punt ha quedat fora del seu projecte de llei de Pressupostos.

A Espanya, més del 20% de ciutadanes es troben en risc de pobresa i més del 12%, en situació de carència material greu. Per a aquestes dones, els productes d’higiene femenina són un luxe que no està al seu abast.

«Ens oblidem d’això quan atenem persones en situació de vulnerabilitat en un menjador social o en un banc d’aliments: es donen molts productes necessaris però se’ns oblida repartir tampons i compreses, que són igualment necessaris», incideix Enrich. La variable del gènere contribueix a la seva invisibilització.

Davant la impossibilitat de comprar aquests productes, moltes noies i dones adultes es veuen obligades a recórrer a alternatives insalubres com utilitzar una compresa durant tres dies, mitjons, cartrons, tovalloles, bolquers o trossos retallats de bolquers de nadons o persones dependents per recollir la sang de la menstruació.

Conseqüències per a la salut

La pobresa menstrual, explica la directora de Period Spain, té conseqüències físiques i psicològiques. Utilitzar aquests arranjaments provoca infeccions vaginals i urinàries i sensació d’humiliació i vergonya, reducció de l’autoestima i increment de l’ansietat. Algunes noies deixen d’anar a classe quan tenen la regla. Les dones sense llar no tenen accés a lavabos.

Enrich destaca que les conseqüències d’aquesta pobresa menstrual tenen un impacte al seu torn en el sistema sanitari, qüestió de més perquè les administracions comencin a posar solucions al problema, que va començar a evidenciar-se arran de la crisi sociosanitària: «La pandèmia ha posat en relleu aquesta problemàtica, que no sabíem que existia».

Altres països ens porten avantatge: a Escòcia tots els edificis públics administren aquests productes de manera gratuïta, a Nova Zelanda es reparteixen en instituts de zones desfavorides, al Regne Unit es va eliminar la taxa de l’IVA i Irlanda ha promès fer-ho el 2022, mentre que França i Alemanya també l’han abaixat.

Despertar institucional

A Espanya, en l’àmbit institucional són diverses les iniciatives que s’han debatut en els últims mesos per abordar la pobresa menstrual: el Congrés dels Diputats va aprovar a l’estiu una proposició no de llei demanant al Govern que redueixi l’IVA dels productes d’higiene íntima i el Senat ha donat el vistiplau aquesta setmana a una moció en què se sol·licita a l’Executiu que treballi amb la resta d’administracions per acabar amb la pobresa menstrual.

«Les dones no decidim tenir la menstruació, és innata en nosaltres pel fet de ser dones. [...] És un procés natural que suposa un greuge econòmic per a més del 50% de la població», afirmava la senadora que defensava aquesta moció, Elisenda Pérez (ERC), que criticava que aquests articles indispensables continuïn sent considerats com productes de luxe.

A les Corts Valencianes hi ha una iniciativa legislativa popular per a la gratuïtat d’aquests articles i a l’Assemblea de Madrid es va debatre (i es va rebutjar) la posada en marxa d’un Pla Integral de Salut Menstrual que proposava Més Madrid per, entre altres mesures, la gratuïtat dels productes d’higiene als centres públics, l’elaboració d’un estudi sobre la pobresa menstrual, garantir l’accés a lavabos públics de dones vulnerables i la inclusió de contingut relacionat amb salut menstrual en tots els cicles educatius.

La responsable de Dona de Més Madrid i diputada regional Loreto Arenillas, que va defensar aquesta proposta a l’Assemblea, critica que la classe política hagi ignorat de forma sistemàtica la realitat de la menstruació, «un tema bàsic» que ha estat invisibilitzat i estigmatitzat i del qual s’ha obviat els aspectes econòmics, culturals, ambientals i psicoemocionals. La qüestió que és subjacent a aquest històric mirar cap a una altra banda és que la regla només afecta les dones.

«Diferenciem tipus de pobresa, per això parlem de pobresa energètica i ningú ho qüestiona. ¿Per què llavors es qüestiona la menstrual? És un raonament masclista», afirma Arenillas.

Un tema tabú

La diputada regional rememora com altres diputats de l’Assemblea abaixaven la vista durant el debat de la seva proposta quan va treure una compresa: «Va ser veritablement vergonyós. Va ser el debat més vergonyós del món, no va tirar endavant perquè els feia vergonya».

La regla continua sent un tema tabú a tots els estrats socioculturals i existeix un gran desconeixement sobre les seves implicacions en la salut i el seu impacte econòmic i psicològic. Com a exemple, l’efecte que la vacuna contra la Covid-19 ha tingut en els cicles menstruals de les dones. Tant Arenillas com Enrich sol·liciten que s’estudiï en profunditat la magnitud de la pobresa menstrual.

El primer pas per avançar, coincideixen, és parlar amb naturalitat de la menstruació i elaborar recerques en l’àmbit estatal.

La directora de Period Spain indica que la pobresa menstrual es combat amb campanyes de sensibilització que contribueixin a acabar amb la vergonya entorn del període, amb la reducció de l’IVA dels productes d’higiene íntima i garantint que els col·lectius vulnerables puguin obtenir-los de forma gratuïta en espais públics. Els ajuntaments de Sant Cugat i Sant Quirze han estat repartint aquests articles durant la pandèmia.

«És una qüestió de salut universal, de justícia social i de responsabilitat ciutadana», recalca.