El BCE assegura que la inflació baixarà més tard del previst

«Inflació, inflació i inflació». És l’assumpte econòmic del moment i el que ha monopolitzat la reunió del consell de govern del Banc Central Europeu (BCE) d’ahir, com va reconèixer la seva presidenta, Christine Lagarde. Però malgrat les pressions del mercat i de la minoria ortodoxa de consellers, l’autoritat monetària s’ha cenyit al guió esperat i ha decidit mantenir tot l’arsenal sense precedents de mesures que va desplegar l’any passat per a combatre els efectes econòmics de la pandèmia. El seu diagnòstic continua sent que els preus alts són un fenomen transitori, si bé ha hagut de reconèixer que trigaran a moderar-se més del que preveia inicialment. El banc central espera que l’escalada de l’IPC s’accentuï en el que queda d’any i es moderi «al llarg» del 2022, però ja no necessàriament en el primer trimestre del pròxim exercici. Malgrat això, Lagarde va insistir que la recuperació econòmica continua sent «forta», encara que el seu «impuls s’hagi frenat fins a un cert punt». El que s’està produint, va argumentar, és una translació del creixement en el temps: les revisions de les previsions de PIB que s’estan anunciant aquests dies auguren una menor expansió en 2021, però que es compensa amb un major creixement l’any que ve. L’alta funcionària francesa va tractar així de dissuadir al mercat, que va començar a preveure que el BCE es veurà obligat a pujar els tipus d’interès a la fi de 2022 per primera vegada des de 2011 per a contenir els preus. Les condicions perquè aquesta pujada es produeixi, va sentenciar Lagarde, no es produiran «en un futur pròxim» segons la seva anàlisi actual de la situació. El problema va argumentar, és que els inversors no es creuen les projeccions d’inflació del BCE, però el consell de govern està «convençut» que són correctes.