Espanya es troba al lloc 22 del Baròmetre de Benestar Financer, emmarcat en l’Informe Europeu de Pagaments de Consumidors elaborat per Intrum, amb una nota mitjana de 5,96 punts sobre 10, baixant així 8 llocs respecte l’any anterior. En aquest sentit, el país ha vist com baixava llocs durant l’any 2020 en comparació del 2019 tant en la capacitat de pagar factures dels espanyols (passant del lloc 16 al 18), com en estalvi per al futur (del 12 al 17) i en educació financera (passa del lloc 10 al 21). En aquest darrer aspecte, Internet continua sent la principal font d’educació financera dels espanyols (42%), per davant dels bancs (36%) o de l’escola (32%).

Així mateix, només el 24% dels enquestats asseguren haver rebut una formació financera que els permeti sentir-se segurs a l’hora de manejar les seves finances. A aquest fet cal sumar que el 43% dels espanyols ha vist reduïts els seus ingressos com a conseqüència de la COVID-19 i una quarta part dels enquestats ha hagut de demanar diners prestats o assolir el límit de la targeta per pagar factures a temps.

El 43% de la població espanyola enquestada ha vist com els seus ingressos es reduïen com a conseqüència del coronavirus, davant del 35% de la mitjana europea. En aquest aspecte, la població d’entre 18 a 21 anys ha estat la més afectada (un 61%), seguida d’aquells amb una edat compresa entre els 38 i 44 anys (55%) i entre els 22 i 37 anys (un 51%).

Per pal·liar aquesta situació, la majoria va optar per reduir la despesa en articles no essencials i només el 21% va buscar assistència del Govern. En aquesta línia, el 14% va posposar factures o va demanar diners prestats a familiars o amics i fins i tot va contreure deutes per demanar un préstec (el 12% dels enquestats).

A més, un terç dels enquestats reconeix disposar de menys del 10% del sou després de pagar les factures. Aquest fet deriva en un retard en el pagament de factures, fins al punt que un 25% dels espanyols asseguren haver pagat fora de termini almenys una factura l’últim any.

El pagament del lloguer, els rebuts dels subministraments i Internet són les factures que prioritzen els llogaters. Per part seva, els propietaris donen més importància als rebuts d’aigua, llum i gas; Internet i els pagaments de la targeta de crèdit.

Pel que fa a l’estalvi, gairebé la totalitat dels espanyols assegura estar estalviant diners cada mes (un 85%), encara que les raons principals són les despeses inesperades o la pèrdua de feina, deixant en un segon pla els viatges, la jubilació o la compra de una casa.

El canvi en els hàbits de consum i l’aposta per l’economia circular canvien les regles del joc en la presa de decisions dels consumidors. Especialment entre la població més jove, que és la més compromesa amb el medi ambient i el consum responsable.

Així, 6 de cada 10 joves espanyols entre 18 i 21 anys afirmen que el seu interès per la sostenibilitat ha propiciat una reducció de les despeses. A aquests se li suma la població d’entre 22 i 37 anys, en la qual en només un any els enquestats que han reduït les despeses motivades per la sostenibilitat han passat del 41% al 54%; i aquells amb edats compreses entre els 45 i els 54 anys, on la meitat reconeix reduir les despeses per qüestions sostenibles.

Més compromís amb el planeta

L’estudi d’Intrum retrata més detalls sobre el consumidor que sorgeix després de la pandèmia. A més d’estar més compromès amb el planeta i el consum responsable, és més conscient de l’impacte que els seus hàbits tenen en el medi que els envolta. En aquest aspecte, el 74% dels enquestats assegura que, després de veure l’impacte de la COVID-19, és més probable que ara doni més suport a les empreses locals i de proximitat del que ho feia abans.

Aquesta dada situa Espanya entre els tres països europeus els ciutadans dels quals tenen més predisposició a consumir productes i serveis de companyies locals, per sota dels portuguesos i els irlandesos (76%), que encapçalen el rànquing, però molt per sobre de la mitjana europea, que es troba en el 59%.

És cert que el comportament sostenible de la població espanyola no només està determinat per la pandèmia, segons assevera aquest informe. Tot i que la meitat dels enquestats reconeix que les xarxes socials exerceixen pressió per consumir més del que caldria, també assenyalen un punt a favor en matèria sostenible. El 39% dels enquestats està convençut que aquestes eines han incrementat la consciència social per adquirir productes sostenibles i consumir-ne de forma responsable.