La morositat segueix sense aparèixer, però els «riscos latents» no paren de créixer. Al contrari que en altres crisis, els impagaments dels crèdits bancaris no estan augmentant durant la pandèmia gràcies a les mesures de suport públic a empreses i llars implementades, però a mesura que la malaltia es prolonga les entitats financeres estan acumulant potencials problemes en el seu balanç. Els bancs tenien al tancament de juny 93.000 milions d'euros en vigilància especial a Espanya pel seu alt risc d'impagament, la qual cosa equival al 8,6% del finançament que tenien concedida a empreses i llars i suposa un creixement del 13% des de desembre i del 53% en 12 mesos, segons va revelar ahir el Banc d'Espanya.

D'aquesta quantitat, uns 58.000 milions corresponien a companyies (el 9,6% de la cartera i un 16% més que al tancament de l'any passat), mentre que l'altres 35.000 milions estaven concedits a famílies (6,6% del total i un 9,3% més). Per a posar-ho en perspectiva, aquests préstecs en vigilància especial suposen un volum notablement superior als que ja estan efectivament en mora (53.543 milions a l'agost, un 4,43% del total, enfront del 4,79% del final de 2019). No tots acabaran sent impagats, però molts d'ells sí, la qual cosa implica que la taxa d'impagaments començarà a créixer, previsiblement a partir de la pròxima primavera, quan vencin els dos anys de manca inclosos en els crèdits a empreses amb aval públic de l'ICO.

El Banc d'Espanya, en qualsevol cas, preveu que sigui un augment manejable. «Les mesures públiques van tractar que hi hagués menys morositat, però sobretot que la seva pujada s'estengués en el temps perquè els bancs tinguessin més temps per a generar els recursos amb què cobrir les pèrdues», va apuntar el seu director d'estabilitat financera, Ángel Estrada. L'organisme supervisor considera que cal mantenir la «prudència perquè els impactes latents encara no s'han materialitzat».