La inflació, la taxa anual que es va situar a l’octubre en un 5,5% que no es veia des de fa tres dècades, estén la seva onada expansiva. I ho fa fins a la negociació col·lectiva, que amenaça d’enverinar i distanciar les posicions entre els agents socials més del que ja ho estan. En aquest context, el vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos, suggereix prendre com a referència per als futurs convenis la inflació subjacent, és a dir, la que no té en compte ni l’energia (el rebut de la llum, per exemple) ni els aliments no elaborats, els components més volàtils i que en l’actualitat es troba en l’1,4%. La mateixa xifra a la qual estan pujant els nous convenis col·lectius signats des de principi d’any; segons les últimes dades registrades pel Ministeri de Treball.

És una proposta destinada a evitar l’endimoniada espiral preus-salaris, que les patronals, amb significatius matisos, han caçat al vol mentre que els sindicats rebutgen de pla. La veritat és que l’escalada de preus de l’energia té paralitzades la gran majoria de taules on patronals i sindicats negocien salaris. Les empreses no volen assumir augments de la magnitud que marca actualment l’IPC i els treballadors no estan disposats a acceptar xifres que els facin perdre poder adquisitiu. Enmig d’aquesta paràlisi negociadora, Guindos posa damunt la taula aquesta proposta sobre la inflació subjacent que distancia encara més les posicions.

En una entrevista a Onda Cero, el que va ser ministre d’Economia amb el PP va insistir en la naturalesa transitòria dels factors darrere de l’actual augment dels preus, assegurant que aquests aniran desapareixent, de tal manera que la inflació començarà a reduir-se el pròxim any.

Aquest és el missatge que reitera el BCE, però que a no acaba de convèncer a ningú perquè la inflació no només està pujant pel cost de l’energia, malgrat que és una de les variables que l’està catapultant, sinó per l’escassetat de subministraments i, més primerenc que tard, les empreses repercuteixen aquests costos per evitar que s’erosionin els seus marges, amb algunes excepcions en sectors amb una elevada competència. «És important que no es produeixin efectes de segona ronda (...) El que caldria fer és tenir en compte en la negociació salarial que la inflació és temporal i evolucionar els salaris d’acord amb una inflació més permanent», va afirmar el vicepresident del BCE.

Espiral inflacionista

Però, què és la inflació subjacent? Aquest concepte ve a mesurar de l’evolució dels preus, però descomptant dos elements d’alta volatilitat: els aliments no elaborats -vulnerables a males collites o altres elements meteorològics- i l’energia -que en els últims mesos està demostrant la seva capacitat per disparar preus-. De Guindos accepta les pretensions dels treballadors que elevin els salaris, però advoca per referenciar-los a la inflació subjacent per evitar alimentar una espiral inflacionista. És a dir, que els salaris apugin perquè augmenten els preus i els preus s’elevin perquè pugen els salaris.

«Als treballadors no els descompten de les factures la pujada del preu de la llum. Si acceptem increments segons l’IPC subjacent, la qual cosa ens està proposant el senyor De Guindos és que perdem poder adquisitiu», afirma la secretària de política sindical d’UGT de Catalunya, Núria Gilgado. «Només pot suggerir una cosa així qui no s’asseu a les taules de negociació. És una barbaritat per als interessos dels treballadors», coincideix la seva homòloga de CCOO de Catalunya, Cristina Torre. El rebuig sindical contrasta amb els bons ulls que li posen les patronals a la idea, perquè veuen en ella un escut davant la incerta volatilitat de lligar els sous a un IPC que no saben quant temps romandrà disparat. «La fórmula de la inflació subjacent és positiva en moments d’alta turbulència, com l’actual. Podria ser un bon indicador que posar damunt de la taula», apunta el secretari general de Foment del Treball, Salvador Guillermo.

El punt de vista patronal, de totes maneres, no és homogeni i menys entusiastes es mostren a Pimec sobre aquest. «Serveix per atenuar les pujades, però no resol el problema», opina el seu secretari general, Josep Ginesta. «Amb els actuals nivells d’inflació no pots dir-li als treballadors que no els apujaràs el sou. Però aquesta pujada s’ha de plantejar vinculada a altres indicadors, com la productivitat o el creixement del PIB. Depèn de la realitat de cada sector», afegeix.

Des de Foment insisteixen a ampliar el focus en les negociacions sobre salaris i adverteixen que alimentar una espiral inflacionista pot tenir un efecte ‘dominó’ sobre el conjunt de l’economia. «En moments en els quals la recuperació depèn, en part, de les polítiques monetàries; qualsevol acció que tiri a l’alça la inflació pot provocar que els bancs centrals accelerin la retirada dels tipus baixos d’interès. «Hem de ser conscients d’això», apunta Guillermo. «Mai és bon moment per a les patronals per a apujar sous. Hi ha un risc que ens passi com va passar després de la passada crisi, que el PIB es va recuperar, però els salaris van trigar anys a tornar a pujar. Lluitarem perquè això no passi», alerta la dirigent d’UGT. En aquest complex equilibri, entre assegurar que els salaris no perden terreny i que això no desestabilitzi l’economia, es mourà la negociació col·lectiva durant el 2022.