Després de l’intent fallit de retallar els ingressos de les grans elèctriques, el Govern ha posat ara el focus en treure del mercat majorista la generació de les renovables més antigues i plantes de cogeneració i residus (instal·lacions del règim retributiu específic conegut com a RECORE) per a servir directament a la indústria i als consumidors domèstics amb tarifa regulada (PVPC) a un preu inferior a l’actual del mercat (més de 200 euros el megawatt-hora).
Al voltant del 60% dels 50.000 megawatts de potència renovable i de cogeneració instal·lats a Espanya corresponen a aquesta mena d’instal·lacions. Es tracta de plantes, prèvies a l’any 2014, a les quals se’ls va garantir una rendibilitat raonable que cobrís la seva inversió per poder competir en igualtat de condicions al mercat. Aquestes instal·lacions tenen una rendibilitat d’entre el 7,09% i del 7,39% que s’ajusta cada tres exercicis amb els ingressos rebuts (la pròxima serà a finals de l’any que ve).
Segons la CNMC, dels 114.034 gigawatts-hora de renovables i cogeneració venuts l’any passat, 82.375 van ser instal·lacions amb primes. I d’aquestes, la major part van ser renovables (53.379), i la resta (28.996), plantes de cogeneració o residus.
Per això, el Ministeri per a la Transició Ecològica s’ha reunit durant les últimes setmanes amb associacions de renovables com AEE, Appa, Unef o Anpier i amb les de cogeneració (Acogen i Cogen) per a conèixer les seves propostes.
El principal problema que exposa el sector és que moltes d’aquestes instal·lacions «no estan disponibles» perquè tenen cobertures prèvies sobre els preus per a no dependre del mercat.
«Fixar un preu fix per a aquestes instal·lacions en comptes del preu del mercat suposa un canvi de les condicions i cal veure com es fa i quines implicacions té», explica el director general d’APPA Renovables, José María González Moya.
La primera consigna, per tant, és que el mecanisme que finalment desenvolupi l’executiu sigui voluntari i, si no ho és, que almenys tingui un grau d’exempcions que permeti que totes aquelles instal·lacions que tenen energia compromesa no es vegin obligades a trencar els seus contractes. «És el que donaria l’èxit a una mesura així», apunta el director general de l’Associació Empresarial Eòlica (AEE), Juan Virgili.
Una altra de les claus serà conèixer quines són les condicions de venda d’aquesta energia «per no perjudicar el sector». És a dir, el preu, les característiques de la venda i la temporalitat. «Si es tracta de donar un cop de mà, posarem a disposició l’energia perquè el Govern decideixi què fer amb ella», reconeix el director general d’UNEF, José Donoso.
«Els lliures no poden competir»
Però no tot és sintonia. Les petites comercialitzadores integrades dins d’ACIE han advertit a l’Executiu que aquestes mesures poden suposar un «transvasament massiu de clients» a la «nova» tarifa «artificialment reduïda» amb la qual «els comercialitzadors lliures no podrien competir».
A més, adverteixen que es podria «trencar l’esquema de finançament» actual (representació a generacions independents), el que els faria perdre una font de finançament de 1.000 milions i haurien de dipositar amb fons propis una «ingent quantitat» de garanties davant de l’OMIE.
No obstant això, el Govern també treballa a través de l’ICO per oferir garanties de major liquiditat o avals, i a través de l’OMIE i la CNMC per donar garanties addicionals per a reduir terminis i obligacions respecte als seus avals.
