Els pressupostos del 2022 contemplen una partida de 400 milions per a la renda garantida de ciutadania (RGC). A més, es reserven 4 milions per finançar un pla pilot per implementar la renda bàsica universal, que es posaria en marxa el desembre del 2022. En línies generals, el pressupost de Drets Socials experimenta un increment del 30,5% en comparació amb el del 2020, amb 905 milions més fins als 3.869 milions. De l'increment de 5.022 milions de les conselleries, Drets Socials acapara el 18% dels recursos. Entre d'altres, 356 milions aniran a programes per a la infància i l'adolescència i 13 a combatre la pobresa energètica. En línies generals, el Govern gastarà 3.110 milions en protecció social i 50 milions en promoció social.

Dels destinats a protecció social, hi ha 1.712 milions per a la promoció de l'autonomia personal, 736 per a inclusió social i lluita contra la pobresa i 356 invertits en atenció a la infància i l'adolescència. D'aquest global, 2.938 els aporta el Departament de Drets Socials, 79 el Consorci de Serveis Socials de Barcelona, entre d'altres.

Les prioritats en aquest àmbit són reforçar el sistema de promoció de l'autonomia personal i atenció a persones en situació de dependència. Drets Socials es marca també impulsar polítiques de promoció, prevenció, protecció i participació de la infància i l'adolescència; elaborar el pla de ciutadania i immigració 2022-2025 i el pla integral contra el racisme i qualsevol discriminació.

A més, dels 50 milions en promoció social, 35 són en polítiques de joventut i 3 milions en acció cívica i voluntariat. D'entre les prioritats, hi ha la de dissenyar i implementar un nou marc que generi oportunitats per als joves i promoure polítiques per millorar les condicions de vida fomentant l'associacionisme, el civisme i els valors.

Creix la desigualtat per la pandèmia

Aquests pressuposts han de fer front al creixement de la desigualtat provocat per la pandèmia. En concret, l'índex de Gini, que mesura aquesta desigualtat, ha crescut 1,91 punts entre febrer del 2020 i abril del 2021, tenint en compte les transferències rebudes. Sense aquestes, l'índex de Gini seria 4,06 punts més elevat que el febrer del 2020.

D'altra banda, el segon trimestre del 2021 hi havia 105.300 llars sense perceptors d'ingressos, 13.800 més en comparació amb el mateix període del 2019.