La tradició familiar va portar a Anna Espelt (Figueres, 1976) a estudiar biologia i enologia. Un cop formada, va treballar en diverses àrees del celler fins a esdevenir-ne la viticultora. Espelt serà una de les ponents de la tercera edició de l’eWoman Girona, organitzat per Diari de Girona i Prensa Ibérica; impulsat per CaixaBank, amb el patrocini de Toni Pons i la col·laboració de Calsina Carré, Prat Sàbat, Cuines Jotri i iGRUP. Cal inscripció prèvia, que és gratuïta, a través de la pàgina web www.ewoman.es/girona. 

Quina radiografia fa del context de la dona en la societat actual?

Estem en un camí on cada vegada hi ha més dones en el món de l'empresa i cada cop dirigeixen més: un moment dolç comparat amb temps enrere. Tot i això, el que cal ara és un pas més. Cal que no només hi siguin presents sinó que puguin fer la seva feina d'una manera diferent de la que han fet els homes fins ara. Això vol dir treballar tenint en compte les bases de l'ecofeminisme: fer menys producció però fer-la ben feta, treballar amb amor, treballar amb delicadesa, que són valors tradicionalment associats a la feminitat i que el patriarcat ha considerat secundaris per portar una empresa. Si ens hem de masculinitzar per fer la nostra feina, no estem en el camí correcte. 

Quin és el seu concepte d'empresa paritària?  

En una empresa paritària no es tracta que les dones i els homes hi siguin presents en el mateix nombre (tot i que si el nombre de dones és baix, caldrà elevar-lo), sinó que les feines que han fet tradicionalment les dones i que tenen el mateix o més valor que les que han fet tradicionalment els homes, es reconeguin com a tals. Cosa que en el món capitalista vol dir que es paguin aquestes tasques pel seu valor no per qui les fa. En el món de la vinya, per exemple, es valorava més els semalers que havien de dur les càrregues de raïm per la seva força física, que no pas les dones que formaven vinyes joves.  

Al llarg de la seva trajectòria, creu que s'ha enfrontat a més adversitats que altres companys pel fet de ser dona?

Sí, com a totes les dones en el món patriarcal en el qual vivim. Treballar en el sector primari ho agreuja, perquè les normes no escrites que governen moltes de les decisions i prejudicis són més lentes de canviar en els sectors lligats a la terra. Moltes vegades m'han demanat de parlar amb qui mana, sense que els passés pel cap que podia ser jo mateixa. Però la majoria d'adversitats han estat de forma molt més subtil, ja que les astracanades masclistes no són ben vistes, però sí en canvi els micromasclismes, que són omnipresents. Per altra banda, he de dir que pel fet de ser de les primeres en dedicar-me a aquest sector moltes vegades he estat en llocs per omplir quota (obertament o no), cosa que m'ha permès aprendre moltíssim.

Quins reptes creu que té el seu sector pel que fa a la incorporació de més dones?

L'accés a la terra, tradicionalment i encara ara majoritàriament, és via familiar. Tal com ha estudiat la demògrafa Anna Cabré, aquest accés sol ser per als hereus o en la seva absència, les pubilles. Aquesta norma que abans era escrita i ara ens sembla caduca continua influint de forma important en les famílies pageses, tal com he pogut observar tant en carn pròpia, com empíricament. De manera que el principal repte que té una dona que vulgui ser pagesa és... no tenir germans homes!