«Les startups foodtech han recaptat 20.000 milions d’euros a nivell mundial durant el primer semestre del 2021, valor que gairebé iguala el generat tot l’any anterior», va assegurar el CEO de Km Zero, Raúl Martín, durant la tercera edició de la Ftalks Food Summit celebrada a València. Una xifra que segons la seva opinió posa de manifest el «dràstic» canvi en les preferències dels consumidors el 2020, que s’ha mantingut aquest any.

La pandèmia ha contribuït a parar més atenció a la digitalització, el comerç electrònic o la robòtica, però també ha fet que la salut passi a un primer pla. Segons Beatriz Jacoste, directora de KM Zero, el consumidor és més conscient ara de la importància de cuidar el seu sistema immune, «de dietes més saludables i optar per aliments respectuosos amb el medi ambient i amb menys impacte».

A aquest nou enfocament del consumidor se suma un context global en què caldrà «proporcionar dietes saludables de sistemes alimentaris sostenibles a una població mundial en creixement», assenyala Jacoste. Els desafiaments passen per canviar tota la cadena, des de la manera com es produeixen els aliments fins a com es distribueixen, es consumeixen i es reaprofiten.

Segons preveuen els experts de Schroders, el sistema d’aliments i aigua es veurà sotmès a una pressió intensa en els propers anys. En la voluntat de cobrir les necessitats dels 8.000 milions de persones que s’espera que habitin el planeta el 2030, Mark Lacey, responsable de matèries primeres a la gestora, i Felix Odey, analista d’Energies renovables, identifiquen tres canvis estructurals que s’han de produir per garantir la sostenibilitat del sistema alimentari i de l’aigua: una producció agrícola més gran i una major eficiència, un canvi en la dieta i els patrons d’alimentació, i una important reducció dels residus i les emissions. Cadascun d’aquests canvis està relacionat entre ells i donarà lloc a una gran quantitat d’oportunitats des del punt de vista de la inversió, opinen els analistes.

Actualment, ja hi ha «molts emprenedors» que fa anys que estan observant aquests canvis i buscant solucions amb models de negoci que ja són sostenibles i escalables, exposa Jacoste. I la llista d’àmbits amb marge de millora és àmplia: millorar la traçabilitat dels productes, reduir el malbaratament alimentari, disminuir l’ús de plàstic, així com «la seguretat alimentària, la nutrició personalitzada o la creació i producció de noves proteïnes complementàries que generin un menor impacte a l’entorn», enumera la directora de KM Zero.

Una mostra poden ser les tres startups d’alimentació premiades per les seves propostes en sostenibilitat i innovació a la Ftalks Food Summit: Ningú Sense la seva Ració Diària, Anina i Baïa Food. O també casos d’èxit com el de Heura Food, que va tancar una ronda d’inversió de 16 milions al juny; MOA Foodtech, que ha aixecat 1,6 milions, o Venvirotech, que ha recaptat 11 milions en una altra ronda de finançament.

Perfils dels inversors

El foodtech atrau sobretot fons de capital risc i inversors privats, fonamentalment dels Estats Units. Però també family offices, inversors institucionals i empreses de la indústria agroalimentària que estan apostant per startups «per resoldre les necessitats d’innovació oberta, continuar sent competitius i mantenir-se a l’avantguarda», assenyala Beatriz Jacoste.

Corrobora aquest punt Josep Segarra, Investor Manager a la gestora europea d’inversió d’impacte Quadia. «Hi ha una tendència creixent d’empreses grans que estan entrant al sector, ja sigui per posicionar-se en nous productes o noves solucions que tenen molt potencial d’amenaça a aquests negocis més tradicionals, però també amb molt de futur pel que fa a business development», planteja.

Quadia té al voltant del 40% del seu dossier invertit en alimentació, cosa que equival a uns 200 milions d’euros. I engloba apostes a tota la cadena de valor, no només agritech i foodtech, sinó també empreses més tradicionals en el sector agrícola i transformador, sobretot en orgànic», detalla Segarra, que afegeix que també són presents a empreses i projectes de malbaratament alimentari o distribució alternativa, «que estan creixent molt».

En general, considera que les temàtiques associades al sector de l’alimentació estan en creixement i que «és un bon moment per entrar-hi». «I ho serà durant els propers 5 o 10 anys perquè hi ha molt a fer», assevera. I davant de la pregunta de quines tendències destaquen, parla de les proteïnes alternatives, tant per a consum humà com animal; o de noves tecnologies aplicades a l’agricultura per incrementar l’eficiència dels cultius o reduir l’ús de fertilitzants. També hi ha nínxols com la fabricació de biofertilitzants o la monitorització del camp, «amb drons, per exemple», que estan despuntant.

«Pensem que la regulació jugarà un paper molt important. Evidentment la tendència de la sostenibilitat i de resoldre un challenge que hi és, al final dóna un valor intrínsec a la solució de l’empresa», conclou l’Investor Manager de Quadia.