L’absorció de Bankia per part de CaixaBank, que aquest cap de setmana es culmina amb la integració tecnològica de les dues entitats, ha estat la gran aposta del Govern per intentar augmentar el percentatge d’ajudes que podrà recuperar dels 24.069 milions d’euros injectats al grup nacionalitzat pels executius de José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy, un rescat pel qual les arques públiques fins ara només han ingressat 346 milions. Tot i això, l’operació està provocant unes pèrdues multimilionàries a l’Estat a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) en els seus primers compassos. Als números vermells de 3.556 milions d’euros de l’any passat se sumaran en aquest exercici altres previsiblement més de 1.000 milions, segons va confirmar El Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona.
Es tracta, això sí, d’unes pèrdues comptables que no augmenten la xifra del rescat estatal a la banca ni incrementaran el dèficit i el deute públics. La majoria d’aquests impactes, així, es van reflectir als comptes de l’Estat quan aquest va desemborsar els fons necessaris per salvar les entitats que van entrar en fallida el 2012 gràcies al rescat europeu demanat per Rajoy.
La normativa comptable, però, obliga a anar reflectint cada any als comptes del FROB l’import considerat «recuperable» de la participació pública al banc. Aquest import, que no ha parat de baixar els darrers anys, s’ha reduït encara més i de forma notable per la fusió, en haver passat l’Estat de tenir una posició majoritària i de control a Bankia (61,83% de capital) a ser el segon accionista i minoritari a CaixaBank (16,11%).
Nou criteri comptable
Com que és el propietari de control tant de BFA (matriu de Bankia) com de la filial (la pròpia Bankia), el FROB no comptabilitzava la seva participació en totes dues segons el seu hipotètic valor de mercat, sinó en funció del patrimoni net de tot el grup menys interessos minoritaris (bàsicament, la part del patrimoni net de Bankia que corresponia a la resta dels seus accionistes que no eren l’Estat). L’any passat, la imminent fusió del banc amb CaixaBank va obligar el grup BFA a reclassificar la seva participació a Bankia com a disponible per a la venda i a recalcular a la baixa el valor dels actius que traspassaria. Això va provocar que el patrimoni net del grup bancari baixés de 9.530 a 5.974 milions d’euros, de la qual cosa es van derivar les pèrdues esmentades per al FROB de 3.556 milions.
Als comptes del 2021, que el fons presentarà previsiblement a finals de primavera, es reflectirà un nou deteriorament d’aquest «valor recuperable». En haver deixat BFA de formar un grup amb la desapareguda Bankia, el FROB haurà de començar a valorar la seva participació segons el patrimoni net individual de BFA (corregit, si n’hi hagués, per les plusvàlues latents de més fàcil execució).
«El 2021, quan deixaran d’existir els comptes del grup BFA, caldrà recórrer als comptes del patrimoni net individual i, si es tenen en compte les xifres avui dia, la valoració de la participada es reduirà encara més en un import que serà de poc més de 1.000 milions d’euros», va admetre fa uns dies al Congrés la presidenta del FROB, Paula Conthe.
Segons les últimes dades oficials disponibles, el patrimoni net individual de BFA va pujar dels 4.029 milions del 2020 a 4.742 milions al tancament del juny gràcies a la revaloració borsària de CaixaBank, de la qual posseeix aquest 16,11%. Però malgrat aquest ascens, el FROB patiria unes pèrdues de 1.232 milions en els comptes del 2021 si es manté aquesta quantitat de patrimoni el segon semestre i si no hi ha plusvàlues latents. Els 4.742 milions són inferiors als 5.974 milions en què estava valorada la participació al tancament del 2020 a causa del canvi esmentat del criteri de comptabilització provocat per la fusió. A més, el banc català ha baixat en borsa un 3,4% des del tancament de juny, de manera que ara com ara els números vermells per al FROB serien encara més grans, si bé està per veure el comportament de la cotització en el que queda d’exercici.
