Les comarques del Gironès i la Selva són les que més teixit empresarial van perdre durant la pandèmia de la covid-19 l'any 2020. Segons l'Informe territorial de la demarcació de Girona, presentat ahir per la Diputació, la pandèmia va fer desaparèixer durant el 2020 un 6,7% de les empreses gironines. En nombres absoluts significa que la demarcació va perdre durant aquest període fins a 1.912 empreses, disminuint de les 28.529 que es comptabilitzaven el desembre del 2019 a 26.617 l'any següent. La gran majoria concentrades als sectors dels serveis i la indústria, els dos més representatius a la demarcació de Girona. De fet, calculen que l'hostaleria i els allotjaments turístics van perdre més de 5.400 treballadors.

Aquesta mortalitat empresarial es va estendre arreu del territori, però va tenir especial rellevància al Gironès (438), la Selva (423) i el Baix Empordà (403), a conseqüència del gran pes econòmic que suposen el sector turístic i de serveis en aquestes zones. Per altra banda, hi ha comarques com el Ripollès i la Cerdanya on el tancament d'empreses va estar inferior, amb la desaparició de 111 i 142 empreses respectivament.

De totes maneres, en percentatges, aquesta pèrdua de teixit empresarial canvia si es té en compte el contingut d'empreses que hi ha a cada comarca. I en aquest cas, les comarques de muntanya i el Pla de l'Estany són les que surten més perjudicades. Perquè la covid-19 va comportar que a la Cerdanya es perdessin el 13,2% de les empreses de la comarca, que al Ripollès en fossin el 12,1% i que al Pla de l'Estany, el percentatge de pèrdues se situés en el 12,8%.

L’afectació als sectors

Per sectors, aquells que es van veure més afectats per la desaparició d’empreses derivada de la pandèmia van ser els serveis (aquí, hi ha el comerç i el turisme) i la indústria. Segons recull l'estudi, cadascun d'ells va perdre gairebé una de cada deu empreses. En concret, la covid-19 va fer desaparèixer 1.527 empreses del terciari (el 7%) i 253 de la indústria gironina (el 9,4%).

L'informe de la Diputació també posa en relleu el pes que els serveis tenen a les comarques gironines, perquè aglutinen fins al 76,5% de les empreses del territori. De les 26.617 que hi havia el desembre del 2020, fins a 20.306 eren d'aquest sector.

Pel que fa a la indústria, allà on la pandèmia va impactar més de ple va ser al Ripollès i, novament, al Pla de l'Estany. Perquè segons recull l'estudi de la Diputació, una comarca i l'altra van arribar a perdre fins al 35,4% i el 22,2% del seu teixit industrial.

Al mercat laboral, el dels serveis repeteix en el sector que va sortir més malparat degut la pandèmia de la covid-19, amb la destrucció d'un 3,5% de llocs de treball respecte al 2019. El segon sector amb una variació més important va ser el de l'agricultura, amb una baixada del 0,8%. Els altres sectors també van disminuir durant el 2020 però de manera més continguda: agricultura (-0,8 %), indústria (-0,5 %) i construcció (-0,1 %). En canvi, els treballadors autònoms van augmentar lleugerament, un 0,2 %, i són la Cerdanya i la Selva les dues comarques on més van créixer (3,2% i 0,9%, respectivament).

Per subsectors, els cinc que van perdre més ocupació a la demarcació de Girona van ser els serveis de menjar i begudes (-3.452), els serveis d'allotjament (-1.973), el comerç al detall (-745), les activitats esportives (-731) i l'educació (-673). Per altra banda, l'informe apunta altres sectors que van guanyar ocupació durant la pandèmia, en molts casos per les necessitats derivades del moment viscut. En aquest cas hi ha l'administració pública, que va sumar 858 llocs de treball, les activitats sanitàries (744), les indústries de productes alimentaris (334), les activitats de serveis socials amb allotjament (201) i la fabricació de productes farmacèutics (163), entre d’altres.

Augment d’aturats

L'informe de la Diputació també apunta que els estralls de la pandèmia van portar a fer que el nombre de persones aturades a la demarcació de Girona augmentés el 2020 en un 31,6% respecte a l'any anterior, situant-se en 49.672 aturats. Registrant d'aquesta manera el primer creixement de població a l’atur registrat al Servei d'Ocupació de Catalunya després de quatre anys.

Per comarques, la Selva és la que comptava amb més persones sense feina de tota la demarcació, amb una proporció del 25,6% i arribava a 12.707 persones aturades el desembre de 2020, seguida molt de prop pel Gironès, amb 12.281 (24,7%). De fet, la suma de les dues comarques ascendeix a la meitat del total de persones aturades a tota la demarcació. Respecte a l'any anterior, la comarca de la Cerdanya és la que va patir un augment més important en termes relatius, amb un augment d'un 77,3%.

Paral·lelament la població ocupada registrada durant el mateix any va disminuir de forma generalitzada a totes les comarques gironines, excepte a la Garrotxa, on es va registrar un augment del 0,4%. Les reduccions van oscil·lar entre el -3,1% de la Selva i el -0,8% del Pla de l’Estany. Al quart trimestre del 2020 la taxa d’ocupació registrada era del 59,7%, amb un total de 303.763 treballadors, dels quals 50.048 eren estrangers.

A totes les comarques la disminució va ser superior entre la població d’origen estranger (que oscil·la entre el -12,6% de la Cerdanya i el -0,7% del Pla de l’Estany), excepte a la Garrotxa, on va augmentar un 3,4%, mentre que a la població de nacionalitat espanyola l’oscil·lació se situa entre el -2,8% (la Selva) i el -0,2% (la Garrotxa), amb l’excepció de la Cerdanya, on va augmentar un 5,3%.

En referència a les edats, el tram a partir de 55 anys i més és el que va tenir un creixement més elevat d’ocupació registrada respecte del 2019; mentre que els trams d’edat de menys de 30 i de 30 a 44 anys van disminuir en la majoria de comarques. Per contra, l’ocupació registrada en el tram de 45 a 54 anys va disminuir únicament en les comarques del Pla de l’Estany i la Selva, mentre que a les altres hi va augmentar el nombre d’ocupats.

El vicepresident de la Diputació de Girona, Pau Presas, afirma que l’informe ajuda «a conèixer en detall quin tipus d'activitat econòmica tenim al territori». «El sector serveis té un pes molt important dins l'economia gironina, i hem de ser-ne conscients a l'hora d'emprendre polítiques per a la recuperació», va concloure.