Anna Espelt exemplifica perfectament la història de superació d’una dona enmig d’un món d’homes: el de la pagesia. El seu va ser un relat de com una dona que anava per a científica ha acabat dirigint un celler de prestigi a l’Empordà obrint-se camí en un sector on predominen els hereus i on després d’un canvi vital ara representa una nova manera de fer dins de la vinicultura.

Durant la seva intervenció a l’eWoman, Espelt va demostrar el seu compromís a la terra explicant com s’han recuperat algunes finques dins de l’àmbit del Cap de Creus i com acabada de ser mare va haver d’agafar la direcció general de l’empresa familiar. Només amb la passió amb la qual ho va explicar ja demostra fins a quin punt arriba el seu grau de compromís amb la natura. La seva és una experiència vital en el món agrari on les dones encara continuen essent invisibles. Va mostrar una fotografia familiar on a banda del pare la resta de la família eren totes dones: la mare, les filles, les seves filles, nebodes...no hi havia cap hereu. Precisament, el 2011 quan Anna Espelt assistia a una conferència es va trobar amb la presència d’Anna Cabré, demògrafa, que va preguntar a la sala quantes dones eren pubilles. Ho eren totes menys una. No era llavors casualitat perquè potser no van poder triar el seu destí però sí, que en el seu cas, la influència de l’avi Lluís va ser determinant.

Va ser l’avi la que la va decidir a deixar la biologia -anava clarament per a científica- per passar-se a l’enologia. Començava llavors un cicle on ha hagut de lluitar per la igualtat dins d’un món laboral on l’home és el protagonista. Ha valgut la pena perquè ara Anna Espelt demostra que li agrada el que fa i així ho transmet amb les seves paraules i accions. Està plenament compromesa amb el territori que l’ha vist néixer i créixer. Considera que la millor terra per fer vi és la Vall de Pardells. La seva evolució constant i el seu lideratge és tot un exemple. Fa 10 anys, quan es trobava de baixa de maternitat pel naixement de la seva tercera filla va haver d’assumir la direcció general, ja que qui l’ocupava -un home- va plegar. Va assumir la direcció del celler i recentment ha aparegut en un article al Financial Times. Les coses li han sortit bé perquè així s’ho ha treballat.

Té molt clar que cal continuar introduint el món de l’ecologia en el sector vitivinícola -pagant el preu de fer menys producció però de més qualitat- i una bona prova és la finca Mas Marés dins del Cap de Creus. Diu haver-hi trobat la missió de la seva vida fent un mosaic a la terra creant una zona de viticultura, de ramaderia extensiva fent tallafocs també i fins i tot adequant un lloc per a la reproducció del xoriguer. En definitiva cuidar el paisatge empordanès per quan fent un glop de vi pensant que al seu darrere hi ha una gran feina i un compromís.