«La seva valentia em fa veure tot el que queda per lluitar»

Com neix l’Associació Valentes i Acompanyades?

Un projecte periodístic va desembocar en la meva vessant solidària i em vaig fer sòcia d’una associació de Salt que treballava per a l’acollida de persones migrades. Aquí vaig començar a entrar en contacte amb les famílies i degut a això el 2007 vaig conèixer la pràctica del matrimoni forçat.

«Com lluiten és una presa de consciència per recordar que no hi ha cap dret que estigui conquerit del tot»

Què va passar l’any 2007?

Una noia, que aleshores tenia 16 anys, em va confiar i em va dir que el pare havia previst portar-la a Gàmbia a l’estiu, però ella no estava gens convençuda i temia que les vacances amaguessin alguna cosa pitjor. No volia fer el viatge. N’estava convençuda que si anava allà la casarien o, si més no, la deixarien allà. Va tenir la valentia d’explicar-ho, hi va haver una intervenció judicial i la jutgessa li va fer cas. Va ser la primera vegada que vaig tenir consciència clara de com d’important n’és la tradició i com de determinat està el paper de l’home i de la dona. Les persones grans manen sobre les joves i les costums son molt marcades.

Des del 2014 han atès més de 150 casos...

Crec que hi ha molts més casos dels que sabem. Cada any ha augmentat, no perquè no hi havia casos, sinó per manques de recursos. També en ser una qüestió familiar, passa més desapercebut.

Creu que falta consciència sobre aquesta problemàtica?

La gent sap que passa en molts llocs del món però no aquí. Això passa perquè succeeix en un àmbit molt privat i familiar, fa pensar amb les violències masclistes als anys 80-90’. Va passar de ser d’una qüestió que s’havia de resoldre internament a una qüestió política. A elles els costa molt expressar-ho públicament. Imagina’t presentar una denúncia en una situació així, que òbviament és un delicte, però estàs denunciant al teu pare i la teva mare.

Quina reflexió fa de l’experiència viscuda aquests anys?

La desigualtat és la base de les violències. Penso que aquestes dones m’han empoderat molt. La seva força, la seva valentia, la seva rebel·lia em fa veure tot el que queda per lluitar. Com lluiten és un factor d’empoderament per a totes les dones perquè prenguem consciència que mai no hi ha cap dret que estigui conquerit del tot, sempre hi ha retrocessos. Sent una cosa tan bàsica i tan important per la dignitat de les dones i la llibertat, el que és important és que estem unides i juntes per lluitar per això.

ELS MATRIMONIS FORÇATS: UNA TRISTA REALITAT

Parlar de matrimoni forçat a Catalunya en ple segle XXI podria sonar a llibre de ciència-ficció. Res més allunyat de la realitat. L’any 2020, els Mossos d’Esquadra van atendre 18 casos de matrimonis forçats (4 menors i 14 majors d’edat), segons dades de la Generalitat. Vuit d’aquests casos es van produir a la província de Girona. Tot plegat encara esgarrifa més mirant xifres globals: les Nacions Unides calculen que anualment 12 milions de nenes són obligades a casar-se arreu del món. L’organisme alerta que a causa de la pandèmia de la covid-19 hi haurà 10 milions de nenes en risc de ser obligades a un matrimoni forçat en la propera dècada. L’entitat atribueix aquesta estimació a la inestabilitat econòmica derivada de la pandèmia així com a la fragilitat de les institucions educatives en alguns països. S’entén per matrimoni forçat aquell que es produeix sense el consentiment vàlid de, com a mínim, un dels contraents, per la intervenció de terceres persones de l’entorn familiar (sovint els progenitors), que s’atorguen la facultat de decisió i pressionen perquè aquesta pràctica es produeixi. Això és especialment greu quan els contraents són menors. L’article 16 de la Declaració dels Drets Humans diu que «només mitjançant el lliure i ple consentiment dels futurs esposos, es podrà contraure matrimoni».