Sònia Guirado va començar la seva ponència posant sobre la taula el que, segons la seva experiència, devien estar pensant en aquell moment la resta d’assistents: «Segur que ara un esteu preguntant com ho deu fer la Sònia per menjar, per cuinar, per enviar un whatsapp...». Amb una discapacitat física del 90%, «per una malaltia rara que provoca falta o malformació de les extremitats», Guirado ha estat medallista en uns Jocs Paralímpics, monitora de natació i ha treballat tant a la Generalitat com a l’empresa privada i, actualment, és consultora a Eurofirms. I tot plegat, segons va explicar ahir en la ponència més aplaudida de la jornada, «gràcies al fet que vaig tenir uns pares i set germans que em van exigir que m’esforcés per ser el màxim d’autònoma possible; tenien una mirada de potencial en lloc d’una mirada de protecció».

Les mirades van ser l’eix de la conferència de Sònia Guirado. «Hi ha dos tipus de persones en funció de com et veuen: els que veuen les teves capacitats i els que veuen les teves limitacions; els primers són els que t’obren portes, mentre que els segons els que no veuen més enllà del que no pots fer». I ella, des de ben petita, ha hagut de demostrar als segons «com també us passa a vosaltres per ser dona» que és competent per fer una feina. Amb quatre anys, la seva mare la va portar a aprendre a nedar - «no m’agradava i plorava cada dia» -, però a 7 anys ja competia, als 9 ho feia en l’àmbit internacional i als 15 «vaig participar en els Jocs Paralímpics, a Barcelona, i vaig aconseguir el meu primer rècord del món». Posteriorment, «tot i les cares de les persones de la federació» es va treure el títol de monitor de natació per demostrar que, sense braços, «em podíeu confiar els vostres fills perquè els ensenyés a nedar».

De la natació va passar a la gestió esportiva, «un món d’homes», fins que la maternitat la va obligar a reinventar-se a l’empresa privada començant de teleoperadora o cap d’equip d’una multinacional. Actualment, després de quedar-se sense feina amb la Covid-19, Guirado és consultora d’empreses a Eurofirms i li «agradaria marxar avui d’aquí pensant que he aconseguit que ara em pugueu veure amb uns altres ulls».