La progressiva recuperació de la crisi per la covid-19 i la reactivació del consum han elevat els preus des dels mínims de l’estiu del 2020 a les quatre grans categories de matèries primeres: energia, metalls, industrials primaris i alimentaris. Són males notícies per a països importadors, per a la indústria i en darrer terme, per als consumidors. Tots ja pateixen les tensions de la cadena de subministrament. Alhora, són bones notícies per als exportadors nets i per als inversors que van apostar per les matèries primeres buscant una diversificació més gran dels rendiments a les seves carteres i una potencial cobertura contra la inflació, virtuts tradicionalment vinculades a aquests actius.

Entre els quatre segments, n’hi ha un al qual els analistes auguren un «futur brillant»: el dels metalls industrials. A l’últim any, l’alumini ha pujat més del 60%, el coure repunta el 45%, i el níquel i el zinc avancen prop del 30% i 40%, respectivament, segons dades d’octubre recollides per la plataforma Ycharts. Altres, com l’acer o el cobalt, també s’anoten un creixement de dos dígits.

Cal tenir en compte que són matèries primeres cícliques i que l’escalada s’ha anat moderant des d’octubre, encara que en les previsions els experts coincideixen que hi ha diversos factors que mantindran els preus elevats. «Creiem que estan en un peculiar punt dolç», considera l’estrateg de mercats globals a eToro Ben Laider, que observa un interès creixent per part dels inversors.

Tots ells són essencials en el desenvolupament de la revolució digital, però també de la verda. «L’impuls mundial en la transició dels combustibles fòssils a les fonts d’energia que eviti un canvi climàtic més gran és només una de les raons per les quals els metalls industrials clau es convertiran en un recurs encara més valuós», afirma Robert Minter, director d’ETF Investment Strategy.

Aquest expert planteja que els «grans plans de despesa en infraestructures» a tot el món faran créixer la demanda d’acer, zinc, níquel i alumini «per a tots els edificis, trens, aeroports, turbines eòliques i cotxes elèctrics necessaris». A més, preveu que es necessitaran «quantitats increïbles de coure per a tota la infraestructura electrònica i elèctrica». En aquest context, al qual cal afegir la dificultat d’extracció, Minter espera «preus més alts i escassetat», sobretot de coure, alumini, zinc i níquel, perquè «no n’hi haurà prou per a tothom».

Fabricar un cotxe elèctric normal necessitarà 6 vegades més aquests metalls que un vehicle convencional, i un aerogenerador a terra fa servir 9 vegades més recursos que una planta de gas natural, segons els càlculs de l’Agència Internacional de l’Energia. Amb un punt de vista estratègic «de llarg termini, les matèries primeres relacionades amb la transició energètica continuaran beneficiant-se dels vents de cua», afirma Jonathan Capelo, assessor patrimonial a Portocolom AV, que veu una finestra d’oportunitat en metalls com el platí, el pal·ladi o la plata.

Vies d’entrada

Hi ha vies per posicionar-se en aquestes primeres matèries, tot i que és convenient recordar que hi ha riscos associats a les fluctuacions dels preus de mercat, els canvis reguladors, el risc creditici o els tipus d’interès, així com l’impacte de factors polítics o econòmics adversos.

Per a un inversor de perfil mitjà, Ben Laider considera que la inversió en primeres matèries físiques té l’avantatge de l’exposició directa, «però pot ser molt volàtil, té les seves pròpies complexitats i algunes no es comercialitzen àmpliament». També es pot fer mitjançant ETF lligats a les matèries primeres. Algun exemple pot ser l’Invesco DB Base Metals Fund Total, amb guanys del 20% des de començament d’any, o el WisdomTree Industrial Metals, amb un retorn acumulat del 30%. Una altra opció és comprar accions que es beneficiïn de les alces de preus.