Sembla que l’amenaça d’inflació afavoreix la inversió immobiliària. És una de les conclusions de l’estudi «El mercat immobiliari postcovid 19. Inversió rendible o nova bombolla?», realitzat per EAE Business School, i conclou que tots els indicadors apunten a convertir l’habitatge en «actiu refugi» d’excepció. L’estudi aglutina els indicadors del sector i la conclusió es fa evident; s’hi apunten moments d’eufòria venedora i tensions de preus. «L’elevada inflació, unida al fre en la construcció de nou habitatge, la menor disponibilitat oferta de segona mà i els baixos tipus d’interès, estan empenyent els inversors cap al sector immobiliari, tornant-lo a convertir en un actiu refugi», conclouen els autors de l’estudi. La recuperació del sector turístic i l’aparició de demanda d’habitatge per part d’estrangers, tant de lloguer com de compra, tendeixen a reactivar les operacions.

El professor d’EAE Business School Juan Carlos Higueras ofereix un diagnòstic complet de la situació del sector i la seva evolució futura. L’evolució dels preus de l’habitatge nou ha estat superior als de l’habitatge de segona mà i de la mitjana general. L’escassetat de matèries primeres i de mà d’obra apunten que aquesta tendència es mantindrà en els propers mesos. Segons Higueras, durant el tercer i quart trimestre del 2020, després de la finalització de l’estat d’alarma, es va originar «una important bretxa» entre habitatge nou i de segona mà, amb nivells de creixement del 7,5% (tercer trimestre del 2020) i 8,2% (quart trimestre del 2020) davant de l’habitatge usat, que mostrava augments del 0,8% i 0,4%, respectivament. Tot i que encara no s’han recuperat els nivells de preus que hi havia durant la bombolla immobiliària, l’estudi ressalta que s’observa una recuperació, especialment a l’habitatge nou: l’índex del segon trimestre del 2021 és de 141,1, mentre que al tercer trimestre del 2007 era de 132,5, gairebé deu punts menys que ara. «Aquesta dada demostra que el preu de l’habitatge nou s’ha recuperat i supera els nivells històrics», assenyala Higueras. En el cas de l’habitatge de segona mà, encara queda «un gran diferencial» de 40 punts, ja que el valor de l’IPV va ser de 169,3 al tercer trimestre del 2007 i 129,5 al segon trimestre del 2021.

Incerteses

Però no tot és optimisme al sector immobiliari. Hi ha elements que ennegreixen les perspectives. Al marge de les noves normatives regulatòries de control de preus i d’oferta previstes a la llei de l’habitatge, la consultora Colliers alerta que l’impuls global per avançar en sostenibilitat «està creant gran incertesa al mercat d’inversió immobiliària i generant un punt d’inflexió».

«El parc immobiliari europeu s’haurà de renovar durant els propers 25 anys si volem assolir l’objectiu d’Emissions Zero el 2050. Si posem això en context, la inversió necessària equival a destinar durant aquests 25 anys el mateix volum anual d’inversió que el que registra tot Europa al sector immobiliari: uns 300.000 milions d’euros a l’any. Queda per veure qui haurà d’assumir aquests enormes costos de renovació: inversors, propietaris, governs o la societat en conjunt», assenyala Alberto Díaz , Managing Director de Capital Markets a Colliers, «però el que ja està clar és que la transició sostenible crearà una àmplia gamma d’obligacions i generarà noves oportunitats d’inversió per a la millora dels actius immobiliaris a tot el món».

La campanya de vacunació i la relaxació de les restriccions de mobilitat han fet que més del 60% dels habitatges que s’havien traslladat cap al lloguer residencial tornin a la modalitat turística. Iñaki Unsain, president de l’Associació Espanyola de Personal Shopper Immobiliari (Aepsi), assegura que «malgrat les bones previsions, molts propietaris segueixen sent cautelosos i 2 de cada 10 opten per romandre al segment residencial durant un temps il·limitat».