Aquest terme anglosaxó, que es podria traduir com «toc de xiulet», s’utilitza per definir aquells mecanismes i serveis que les empreses posen a disposició dels seus empleats perquè puguin informar de forma anònima, segura i sense por a possibles represàlies, d’aquelles conductes o accions que poden ser constitutives de trencament de normes internes o polítiques de l’empresa. Amb aquest servei de whistleblowing, l’empleat té sempre obert un canal per fer arribar les seves preocupacions a les persones adequades abans que el problema es faci innecessàriament gran o desemboqui en una denúncia davant un òrgan jurisdiccional.
L’empresa, quan tingui constància d’un «toc de xiulet», s’ha de posar a investigar els fets objecte de la denúncia, controlant la situació des del principi, que indubtablement permetrà estalviar molt temps i diners a l’organització empresarial. Aquesta figura va sorgir als Estats Units als anys 60 i s’ha anat afermant a poc a poc, fins al punt que avui dia és fonamental en la implantació d’un model efectiu de compliance amb el qual prevenir la comissió de delictes o la detecció d’anomalies que evitaran danys de reputació.
El whistleblowing està d’actualitat per haver-se publicat una recent directiva comunitària per regular la forma de realitzar les denúncies internes i les garanties del denunciant. I és que, el 7 d’octubre de 2019, el Consell de la Unió Europea va donar a conèixer l’aprovació de la Directiva sobre whistleblowing, que haurà d’entrar en vigor a Espanya en un termini màxim de dos anys des de la publicació. La directiva s’haurà d’aplicar a les empreses de més de 50 treballadors.
Ara bé, convé que les empreses que pensin incorporar (o ja tinguin) aquest sistema, tinguin en compte canviar el sistema d’anonimat pel de confidencialitat de les dades del denunciant per garantir el compliment de la LOPD.
Per què s’ha creat aquesta llei? Doncs perquè si analitzéssim el conjunt de la normativa dels diferents països europeus comprovaríem que a molts (com per exemple Espanya) no existeix cap norma específica que reguli les garanties o drets dels denunciants d’un incompliment normatiu empresarial.
En tractar-se d’un canvi legislatiu introduït per una directiva comunitària, haurem d’esperar perquè sigui plenament efectiva per mitjà de la seva transposició a través d’una llei espanyola. Fins a aquest moment el contingut de la directiva whistleblowing no serà plenament aplicable a Espanya. Els requisits per implantar un canal de denúncies són:
a. Transparència del procediment
b. Senzillesa d’ús.
c. Informació als empleats.
d. Capacitat per detectar conductes denunciables.
e. Protecció del denunciant i el denunciat.
f. Anàlisi d’indicadors.
g. Protecció de dades.
h. Auditoria externa dels delictes fiscals: per supervisar de manera externa les irregularitats de transcendència financera i comptable denunciades a través del canal de denúncies.
La finalitat del canal de denúncies la podem distingir en diferents aspectes:
1. Promoure la sostenibilitat dels valors ètics, les normes de conducta en el treball i les relacions amb els diferents grups d’interès de l’empresa.
2. Comunicar conductes indegudes.
3. Evitar els fraus o corrupció que puguin causar danys a la imatge o reputació de l’empresa, amb les pèrdues econòmiques que es poden derivar.
En definitiva, la nova directiva reforça la idea que les empreses han de comptar amb recursos especialitzats en totes les àrees del Dret afectades per la tramitació d’una denúncia interna.
