L'economia gironina recuperarà nivells prepandèmics el 2022 si les noves variants de covid-19 no obliguen a aplicar noves restriccions. Aquesta és una de les conclusions que posa damunt la taula el darrer Anuari Econòmic Comarcal que periòdicament elabora el BBVA.
L'autor de l'informe, l'economista Josep Oliver, va exposar ahir durant la presentació de l’estudi que els resultats del 2020 corresponen «al pitjor de la crisi de la covid», que va tenir un impacte «especialment sever» a la demarcació, sobretot a les comarques de costa per la dependència del turisme i el sector de serveis. «Per al 2022, esperem un creixement bastant superior al del 2021 i, per tant, haver absorbit totalment en termes de valor afegit i d’ocupació el que ha significat el 2020», subratlla l’economista.
En aquest sentit, l’estudi constata que, en comparació a la mitjana de Catalunya, l’economia gironina va sortir més malparada de la crisi derivada de la covid-19, sobretot per la dependència del territori al turisme i sector dels serveis. «La covid no ha despullat la nostra economia, però ha posat en relleu alguns problemes de fons», va afirmar l’autor de l’estudi del BBVA, que també va apuntar que la demarcació trigarà més a poder recuperar el PIB i l’ocupació que es van perdre el 2020 que altres zones europees amb característiques similars.
Tenint en compte aquests factors, l‘economista preveu que les comarques gironines recuperin la «plena normalitat» el 2022: «Si no tenim una nova onada pandèmica que afecti la nova temporada d'estiu, es podrà reabsorbir totalment l’impacte del 2020». Tot i això, també apunta que hi ha dues velocitats de recuperació; la primera vinculada al consum interior i que va més accelerada i la segona relacionada amb l'internacional que es recupera més lentament. Això també pot impactar en el turisme, sobretot en aquelles poblacions més vinculades als visitants estrangers.
Major caiguda del VAB
Segons l’anuari del BBVA, la demarcació de Girona va ser la que va patir una caiguda més gran del valor afegit brut (VAB) durant el 2020, concretament d’un 13,1%. Segons l’economista, aquesta caiguda vindria derivada del gran pes que hi té el sector terciari al territori, destacant un descens més intens a les comarques costaneres, on aquests serveis prenen més partit. De fet, el descens global a l’Alt Empordà, la Selva i el Baix Empordà se situa en un 16%, 15,4% i 14,2%, respectivament. Mentre que el Gironès, el Ripollès, la Garrotxa i el Pla de l’Estany es mantenen en una caiguda menys intensa i per sota dels valors de mitjana de Catalunya.
Seguint la mateixa tònica, el VAB dels serveis personals (restauració, hostaleria o turisme) a les comarques de l’eix de Girona se situa també força per sobre del valor de Catalunya, registrant una davallada del 23,6%, només per sota de valors propers com les Comarques de Muntanya i del Camp de Tarragona, on la caiguda va ser del 26%. Per comarques, les majors caigudes es registren a la Selva (-27,3%), el Baix Empordà (-24,17%), el Gironès (-23,26%) i l’Alt Empordà (-22,45%). Per altra banda, a la resta de sectors les comarques gironines han sortit menys afectades amb descensos al sector primari del 3,4%, en la construcció del 14,9% (dins la mitjana catalana) i en la indústria del 5,9%.
En un escenari de caiguda generalitzada, Josep Oliver remarca que les comarques d’interior han patit menys l’impacte de la crisi, sobretot pel pes de la indústria i les exportacions.
De cara a aquest 2021, Oliver situa l’expectativa de creixement de Catalunya al voltant del 5%, però la Costa Brava, tot i també preveure-hi un increment per sobre el 4%, no arribarà a la mitjana del país. Es tracta, doncs, d’una recuperació més lenta perquè les restriccions que afectaven el turisme i a la restauració «es van aixecar fa relativament poc». L’anuari del BBVA reflecteix que, analitzant la recuperació econòmica des del 2013 després de la darrera crisi, el creixement actual se situa en un 0,5%, molt per darrere del 4,5% de Catalunya.
