La desigualtat salarial ha tornat a repuntar entre treballadors després de la irrupció de la covid. No tots els professionals han surfejat igual les vicissituds de la pandèmia, i els que més guanyen, guanyen avui una mica més; mentre que els pitjors salaris són una mica més baixos. Així ho constaten les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) per decils publicades ahir per l’INE, que reflecteixen que la bretxa entre els més ben remunerats i els més mal pagats va créixer el 2020 el 7,2%. És a dir, l’empleat del 10% més ben pagat guanya 9,5 vegades més que un treballador entre el 10% més mal pagat.

L’EPA per decils permet mesurar com evoluciona la distribució de les rendes del treball, al marge d’altres factors clau en el repartiment de la riquesa, com són les participacions i propietats. I l’edició 2020 deixa diverses dades que apuntalen aquest repunt de la desigualtat salarial. El salari mitjà l’any passat es va situar en 2.038,6 euros bruts al mes. Sense context seria una bona dada, ja que implica un increment del 2,8% respecte el sou mitjà del 2018 i el segon creixement salarial més elevat de l’última dècada. La qüestió és que aquest creixement mitjà no s’ha repartit de manera equitativa i els que més guanyen han guanyat més que els que menys, que han vist disminuir les seves rendes.

Una altra dada que deixa l’EPA per decils és el salari mitjà, que mesuraria com ha evolucionat el sou que més gent cobra al mercat laboral espanyol. Aquest va ser el 2020 de 1.706,4 euros bruts al mes; gairebé 300 euros menys que el mitjà. I només va créixer l’1,3% respecte l’any anterior, a una intensitat menys de la meitat d’acceleració que el sou mitjà. I és que els treballadors del 10% més mal pagat (amb un sou mitjà de 521 euros bruts al mes) van veure com el seu sou baixava el 2,1%. I aquells concentrats en les escales 2, 3, 4 i 5 van registrar increments entre el 0,4% i l’1,2%. Per sota de la meitat dels increments mitjans.

La crisi de la covid l’està patint la classe baixa i mitjana dels treballadors, especialment els primers. Mentre que les classes altes dels assalariats estan transitant la pandèmia amb les seves rendes protegides i (de moment) a l’alça. Els increments entre els grups 6, 7, 8 i 9 van créixer entre l’1,3% i el 4,1%, a més de manera lineal. És a dir, com més salari, més elevat va ser l’increment registrat l’any passat. Finalment, el 10% més ben pagat va registrar l’increment retributiu més elevat, amb una alça del 5% i un sou mitjà de 4.964 euros bruts al mes.

El salari mitjà de les dones el 2020 va ser de 1.852 euros al mes, mentre que el dels homes va aconseguir els 2.210,3 euros, la qual cosa suposa una diferència del 19% o 358 euros al mes. Les raons principals d’aquesta desigualtat, assenyala l’INE, és que les dones treballen a temps parcial, amb contractes temporals i en branques d’activitat menys remunerades en major proporció que els homes.

De fet, els homes van tenir una major concentració en salaris alts que les dones -amb el 33,1% que van ingressar 2.295,2 euros o més el 2020, davant del 26,6% de les dones-; mentre que en els salaris baixos va passar el contrari, ja que el 38,8% de les dones va tenir un salari inferior a 1.336,6 euros, davant del 21,8% dels homes.

Per edat, l’enquesta també reflexa com els treballadors més joves es concentren en els salaris més baixos, i els de major edat tenen un pes major en els més elevats.

En xifres, el 61% dels assalariats menors de 25 anys va rebre un salari mensual inferior a 1.336,6 euros el 2020, mentre que el percentatge dels que van tenir un salari major que 2.295,2 euros en aquesta franja d’edat va ser del 5%.

Per contra, entre els assalariats de 55 i més anys, un 24,6% es trobava en el tram inferior del salari mensual (menys de 1.336,6 euros), mentre que un 40% estava en el tram superior (més de 2.295,2 euros).

Per activitats econòmiques, les que van tenir major proporció de salaris elevats van ser activitats financeres i d’assegurances; mentre que en el costat oposat la branca amb menor remuneració va ser l’hostaleria.

Per comunitats autònomes, les que van tenir major concentració de salaris elevats van ser Madrid (40,4% d’assalariats amb guanys d’almenys 2.295,2 euros mensuals), País Basc (40,2%) i Comunitat Foral de Navarra (38,4%).

El 2020, el grup més nombrós, constituït pel 40% d’assalariats (6,4 milions), va ser el dels decils intermedis amb un salari brut mensual entre 1.336,6 i 2.295,2 euros. Aquest salari mensual, explica l’INE, es calcula dividint per dotze el total salarial de l’any, amb el que inclou prorratejats els pagaments que no tenen periodicitat mensual com les pagues extraordinàries.

Nova jornada de protesta contra la temporalitat dels funcionaris interins

Nova jornada de mobilitzacions contra la temporalitat dels funcionaris interins. Tot i que la vaga va tenir un seguiment escàs (va ser secundada per un 10% segons els sindicats convocants i per un 2,85% segons la Generalitat), milers de persones es van manifestar per protestar contra la temporalitat dels funcionaris interins i el decret que el Govern central va aprovar per regularitzar-ne la situació. A Girona desenes de persones que es van concentrar al migdia davant la seu de la Generalitat.

Els participants en la manifestació de Barcelona es van aplegar a la plaça Urquinaona i van començar a caminar quan l’organització va fer detonar uns petards que van donar el tret de sortida a la manifestació. Van baixar per la Via Laietana, on van continuar detonant petards i van emetre fum de color negre i vermell al crit de «Cap interina al carrer, les que hi som ens quedem». També van cridar «Iceta, cretí, treballa d’interí» i «Les oposicions no són la solució».

En unes declaracions als mitjans, la portaveu de la IAC, Assumpta Barbens, va explicar que el projecte de llei no estabilitza la situació laboral dels treballadors, sinó de les places, la qual cosa pot comportar «que moltes interines es quedin al carrer». Per part seva, el secretari general de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IACT), Sergi Perelló, va dir que la proposta de decret pot generar l’expedient de regulació d’ocupació «més gran del mercat laboral del país» perquè centenars de milers de persones poden quedar afectades.

Permisos per fer cursos

La jornada de protesta ha coincidit amb una sentència del Tribunal Suprem que afecta al col·lectiu d’interins. Concretament ha avalat que el personal interí de l’Administració pugui accedir a permisos per a realitzar cursos de formació. Els magistrats consideren una discriminació injustificada que els treballadors eventuals no puguin sol·licitar temps retribuïts o reduccions de jornada per a poder assistir a programes d’aprenentatge relacionats amb la seva activitat professional. I els funcionaris de carrera amb plaça fixa sí que tinguin autorització per a això. En una recent sentència que ha transcendit aquest dilluns, l’alt tribunal censura per vulneració del principi d’igualtat a la Generalitat de Catalunya, que va denegar a una tècnica del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) l’assistència a un curs de dues setmanes a Ginebra per la seva condició d’interina. I el va obligar al fet que, si volia assistir, havia de fer-ho gastant dies de vacances.