Marta Ortega Pérez va néixer un 10 de gener del 1984 a Vigo. És l’única filla del matrimoni en segones núpcies d’Amancio Ortega amb Flora Pérez, i la mà dreta del magnat gallec en el negoci tèxtil que va aprendre des de baix. I és que va començar la seva carrera en Inditex en una de les botigues Zara de la companyia. Ho va fer com a dependenta, sense revelar qui era el seu pare. Però les seves companyes aviat es van adonar del seu «llinatge». Marta tenia 23 anys, i encara que era molt tímida i amb prou feines parlava, alguna cosa va cridar l’atenció en la seva vestimenta. Concretament un accessori: el Rolex que lluïa en al canell esquerre. Després de començar a treballar a la botiga de Zara de Londres al barri de Chealsea, Ortega va anar pasant per altres seus internacionals i diferents departaments de l’empresa, ja que el seu pare volia que passes per tots els departaments del gegant multinacional.
En una recent en una entrevista concedida a The Wall Street Journal, Marta Ortega declarava que no tenia pensat adoptar un càrrec formal en l’executiva de l’empresa, encara que s’hi mostrava «oberta». I encara que «per a ser honesta, m’agradaria estar prop del producte, que va ser el que el meu pare sempre va fer, estaré on l’empresa més em necessiti». Aquestes declaracions les feia a l’agost d’aquest 2021. Marta Ortega serà la nova presidenta de l’empresa menys d’un any després.
Pablo Isla ha estat l’artífex de la gran transformació del grup tèxtil Inditex en una firma omnicanal i altament tecnificada. En els seus 17 anys com a directiu executiu d’Inditex, dos han estat els grans assoliments de la seva gestió; la implementació del control de peces per RFID (radiofreqüència) i el salt l’estoc integrat o omnicanalidad completa. A la seu central d’Arteixo hi ha una pantalla gran que plasma aquest canvi tecnològic del sector tèxtil en els últims anys i d’Inditex en particular. S’hi mostra un mapa del món amb la venda en temps real de les botigues. Si es detecta que un producte es ven molt per sobre del previst s’encenen les alarmes i s’executa l’ordre de produir més allò que demanen els clients. L’automatització extrema de processos fa de la moda tendència i de les tendències de consum, moda real al carrer.
Isla s’ha mostrat sempre entossudit i convençut en els seus objectius, abandonant estratègies empresarials conservadores més pendents del nivell de estocs i de la manyaga als accionistes que de decisions estratègiques amb vista a horitzons ambiciosos. Ha estat per això fidel a la seva estratègia però ha sabut també improvisar davant trencaments de cadenes d’aprovisionament i tancament de botigues. La clau del negoci de la moda actual és saber ajustar el nivell d’inventaris (peces emmagatzemades) al ritme de les vendes.
