Els arcs, ponts i finestrals que decoren els bitllets d’euro acaben d’entrar en temps de descompte. El Banc Central Europeu (BCE) ha decidit transformar l’aspecte de l’efectiu europeu muntant una taula de treball amb prop de vint professionals proposats per diversos bancs centrals nacionals de la zona euro. Són experts en àrees tan diverses com la història, les ciències naturals i socials, la tecnologia o les arts visuals.
Formen part d’aquest grup de discussió, per exemple, experts en arqueologia, catedràtics, investigadors científics i socials i artistes de tota mena: des d’un crític de teatre fins a un escultor i diversos creadors d’art conceptual. La majoria ocupen càrrecs a universitats, fundacions o centres culturals icònics.
Qui representarà Espanya en aquesta taula és Nuria Oliver, directora i fundadora de la Fundació Ellis Alicante i màxima responsable de la ciència de dades a la DataPop Alliance. La primera és una institució dedicada a abordar diferents desafiaments que comporta la Intel·ligència Artificial; la segona, un laboratori global sense ànim de lucre que pretén resoldre reptes de la humanitat també a través de la dada i la tecnologia.
La seva tasca, amb la resta de participants, serà primer reunir les opinions de ciutadans de tota la zona euro sobre possibles temàtiques per decorar els nous bitllets i presentar després propostes que el BCE sotmetrà a audiència pública. Tal com detalla l’entitat en un comunicat difòs ahir, després d’aquests dos passos convocarà un concurs de disseny, després del qual tornarà a consultar els ciutadans. La decisió final anirà a càrrec del Consell de Govern i s’espera de cara al 2024.
Aposta per l’efectiu
«Després de vint anys, és hora d’actualitzar l’aspecte dels nostres bitllets perquè els europeus de totes les edats i procedències s’hi puguin identificar», va argumentar la presidenta del BCE, Christine Lagarde, en un comunicat. «Els bitllets són aquí per quedar-s’hi: són un símbol tangible i visible de la nostra unió a Europa, especialment en temps de crisi, i la seva demanda continua sent intensa», va defensar.
En concret, el darrer estudi sobre hàbits de pagament dels consumidors de la zona euro, elaborat amb dades d’abans de la pandèmia de la covid, assenyala que l’efectiu seguia sent el mitjà de pagament més popular per a les transaccions a petita escala el 2019. I malgrat que la pandèmia ha incrementat els pagaments sense efectiu, d’acord amb el BCE la demanda del metàl·lic ha crescut a causa del paper essencial de dipòsit de valor.
Tot i això, «el procés de redisseny dels bitllets anirà en paral·lel a la nostra investigació sobre un euro digital», va dir el membre del Comitè Executiu de l’entitat Fabio Panetta. «Tots dos projectes tenen la finalitat de complir el nostre mandat de proporcionar diners segurs als europeus», va afegir.
