L’OCDE també creu, com Brussel·les, que Espanya ha d’augmentar el nombre d’anys de la vida laboral del ciutadà amb els quals es calcula la seva pensió. Actualment, són els famosos 25 últims anys de carrera, que van donar lloc a una controvèrsia en el si del Govern fa un any, quan Pablo Iglesias va acusar el ministre Escrivá de voler apujar aquest número a 35 anys; polèmica que va ressorgir el mes passat, quan la Unió Europea (UE) va aclarir que l’augment d’aquest període és una de les condicions necessàries perquè Espanya continuï rebent els fons europeus del programa Next Generation EU.

Com sol succeir amb les organitzacions internacionals en els últims anys, la recomanació de l’OCDE no es planteja de manera directa, sinó que cal llegir entre línies per a detectar-la (aquestes institucions van descobrir en l’anterior crisi que donar ordres als països en els seus documents generava un fort rebuig en les poblacions objectiu, amb efectes electorals indesitjats). En aquest cas, la pressió forma part del gran informe biennal sobre pensions de l’OCDE, «Pensions at a Glance», però no figura en el cos principal del text, sinó en les anomenades «country notes», els annexos en els quals s’examina la situació de cada país.

En el cas d’Espanya, el text destaca que «la gran majoria dels països de l’OCDE prenen en consideració els salaris de tota la carrera professional per a calcular la quantitat de la pensió. A la UE, només França, Eslovènia i Espanya utilitzen 25 anys o menys». Unes línies que s’insereixen en un paràgraf que defineix com a «permissives» les condicions que marca la legislació espanyola per accedir al 100% de la pensió als 65 anys, que requereixen ara 37 anys i 3 mesos de cotització (i que seran 38 anys i 6 mesos en 2027): «Grècia i Eslovènia també mantindran un període relativament curt de 40 anys, mentre que França exigeix 43 i Alemanya 45», es llegeix en el document.

Massa generós

El text de l’OCDE destaca també altres aspectes en els quals el sistema de pensions espanyol seria, a ulls dels seus redactors, més generós que els del seu entorn; el principal d’ells, la taxa de reemplaçament, que és el percentatge de l’últim sou que representa la primera pensió. L’informe explica que aquesta taxa és del 89%, enfront del 62% de la mitjana de l’OCDE: «aquesta taxa de reemplaçament tan alta s’aplica des dels 65 anys, mentre que per a aconseguir el mateix nivell caldria treballar fins als 69 anys als Països Baixos, a Itàlia tindrien el 82% als 71 anys i Dinamarca el 84% als 74 anys», assevera el document. Com de costum, l’OCDE evita esmentar que els salaris a Espanya són molt més baixos que els dels països amb els quals compara les pensions.