Pensions al punt de mira: el repte d’estalviar per a la jubilació

Situació actual del sistema públic de pensions

Espanya assisteix a un moment àlgid de canvis en matèria de pensions, tant en l’àmbit públic com privat. L’allargament de l’esperança de vida, la baixa natalitat o l’explosió demogràfica fa que el sistema es ressenti, tal com està configurat actualment. Tant la reforma actual del 2021, com les anteriors del 2011 i 2013, han treballat principalment en la línia d’ajustar despeses per garantir la sostenibilitat del sistema. “Les tres reformes estan anant en la direcció correcta, tractar de reduir despeses, d’incrementar ingressos, reestructurar les despeses i els ingressos de la seguretat social per donar més viabilitat, i per tant reduir el dèficit estructural, però probablement no és suficient i necessitarem modificacions, canvis i transformacions més disruptives en el nostre sistema”, apunta Ricardo González.

Espanya compta amb una base per poder treballar i veure el futur de manera optimista, però impulsant l’esforç individual, tal com assenyala Rafael Hurtado, “comptem amb les bases perquè existeixi un estalvi dedicat a les pensions, a Espanya hi ha bons gestors, plans de pensions que existeixen des de fa 33 anys… però hi ha d’haver un impuls a l’estalvi privat”. “A Espanya tenim un estoc d’estalvi important, però hem de canalitzar aquest estalvi cap a l’estalvi per a la jubilació”, indica Teresa Casla.

Solidaritat intergeneracional i estalvi privat

La societat necessita un canvi de mentalitat i una conscienciació més gran per començar a tenir en compte la planificació financera i l’estalvi individual. “Seria bo que anéssim creant aquesta consciència d’estalvi a part de la seguretat social, és necessari estalviar, ja sigui a través de l’empresa o individualment per poder complementar la pensió”, explica Juan Marina.

La solidaritat entre generacions sempre ha existit, el sistema segueix funcionant de la mateixa manera. Els actuals sistemes de Seguretat Social només eleven a nivell nacional el que abans passava dins de cada família. És necessari impulsar a l’estalvi privat lligat a la jubilació si volem que les següents generacions puguin mantenir una jubilació digna. “Es necessita suport regulatori per convèncer el ciutadà sobre l’estalvi a llarg termini”, segons Rafael Hurtado.

Com suggereix Ricardo González, “una bona opció és la instrumentació dins d’un sistema de repartiment de comptes nacionals que, per al càlcul de la pensió tingui en compte les cotitzacions totals realitzades per cada treballador, l’entorn demogràfic i l’esperança de vida en el moment de la jubilació”. Espanya ha de seguir els passos d’altres països i fixar-se en entorns pròxims. “És veritat que en altres països la pensió de seguretat social va associada a l’esperança de vida que tinguis després de la jubilació, hem de començar a associar pensió i esperança de vida. Anem allargant l’edat de jubilació, però queda aquest factor de la famosa generositat intergeneracional”,apunta Juan Marina.

Incentius u plan col·lectius

Com a societat sembla imprescindible créixer, guanyar en ambició, ser més exigents i una classe política proactiva a l’hora d’oferir solucions, més ajuda i incentiu a les empreses. “En tots els països europeus els 3 pilars de les pensions són complementaris: el públic, el d’empresa i l’individual. Hem de conèixer com es plasmarà el transvasament de fiscalitat, en els pròxims mesos probablement tindrem novetats”, afirma Teresa Casla.

S’han d’aconseguir incentius fiscals més grans per a empreses, oferint-los beneficis fiscals directes. “Seria interessant introduir deduccions en la quota sobre l’Impost de Societats o que les aportacions a compromisos per pensions no estiguin dins de la base de cotització. És necessari un incentiu directe per a les empreses que impulsin el desenvolupament d’aquest tipus d’estalvi”, assenyala Ricardo González.