Tots els municipis de més de 50.000 habitants van registrar caigudes del PIB l’any 2020 per l’efecte de la pandèmia, segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). El Prat de Llobregat, amb una caiguda econòmica del 24,4%, Castelldefels (-13,5%), Barcelona (-11,4%) i Viladecans (-11,3%) són les localitats que van patir una reducció del PIB més pronunciada, situada per sobre de la mitjana catalana, del 10,9%. La menor reducció del PIB es va viure a Mollet del Vallès (-5,6%), Cerdanyola del Vallès (-6,6%) i Sant Cugat (-7,5%). Barcelona, amb un PIB de 70.248,1 milions d’euros, representa el 31,4% del total a Catalunya el 2020. Per darrere de Barcelona, a nivell de contribució al PIB global, segueixen l’Hospitalet de Llobregat (2,7%), Terrassa (2,2%), Tarragona (2,1%), i Sant Cugat ( 2%).

Dels 23 municipis amb més de 50.000 habitants, nou tenen un PIB per habitant per sobre de la mitjana catalana, que és de 29.000 euros. Lideren el rànquing el Prat de Llobregat (50.100 euros), Sant Cugat del Vallès (49.300) i Barcelona (42.600). A l’altre extrem hi ha Viladecans, Vilanova i la Geltrú, Castelldefels, Badalona i Santa Coloma de Gramenet, tots ells amb un PIB per habitant inferior als 20.000 euros.

Evolució del PIB per localitats

D’altra banda, el PIB per habitant va augmentar en el 70% dels municipis de més de 5.000 habitants i resta de capitals comarcals l’any 2019 respecte de l’any anterior, és a dir, en 153 municipis dels 218 d’aquest grup. Masquefa, Sant Joan de Vilatorrada, Lliçà d’Amunt, Navarcles i Bellpuig van ser els municipis de més de 5.000 habitants on el PIB per habitant va créixer per sobre del 10%.

Principals sectors productius

Per sectors productius, la indústria va ser el 2019 la principal activitat econòmica en tres comarques catalanes: la Ribera d’Ebre (71,2%), la Segarra (57,1%) i la Conca de Barberà (46,9%). Aquests territoris superen amb escreix el pes mitjà de la indústria en el VAB de Catalunya (19,3%).

A la Ribera d’Ebre, destaca la branca de les indústries extractives, energia, aigua i residus; a la Segarra l’alimentació, tèxtil i altres, mentre que en el cas de la Conca de Barberà més de la meitat del VAB industrial el genera la branca de metal·lúrgia, maquinària, material elèctric i de transport.

Els serveis van ser la principal activitat econòmica a 37 comarques i a l’Aran, i a tres comarques va generar més del 80% de l’activitat econòmica. El Barcelonès és la comarca on els serveis tenen un pes més elevat (87,4%), seguida per l’Aran (81,9%) i el Garraf (81,2%). A l’Aran, l’hostaleria genera el 35% del seu VAB dels serveis (al conjunt de Catalunya és el 8,8%). Al Garraf, les activitats immobiliàries, tècniques i administratives i l’hostaleria representen gairebé la meitat del seu VAB dels serveis.

D’altra banda, hi ha tres comarques que tenen un percentatge de VAB agrícola superior al 10%: les Garrigues (20,3%), la Noguera (19,9%) i el Pla d’Urgell (11,5%). Mentrestant, les comarques amb un major pes del sector de la construcció en la seva economia són la Cerdanya (16,2%), el Baix Empordà (12,2%), el Moianès (11,1%), el Pallars Sobirà (10,1%) i l’Aran (10%). Guissona és el municipi de més de 5.000 habitants on la indústria té un pes més important, amb un 79,8% del seu VAB total. En total, la indústria lidera l’economia en 24 municipis.