L’any 2021 ha estat marcat per la recuperació gradual de la crisi provocada per la covid-19, tant en l’àmbit sanitari com econòmic.

La vacunació massiva ha tingut un paper molt important en la recuperació, al permetre l’aixecament gradual de les mesures de contenció de la pandèmia, i amb això la forta recuperació del consum de les llars i, especialment, el del sector turístic, tan necessari per a la nostra economia. Un bon indicador de la fortalesa del consum és el creixement de la despesa amb targetes, que per als clients de BBVA el 2021 ha superat en un 25% les xifres del 2019.

Malgrat això, les empreses espanyoles s’enfronten encara a un entorn complex per factors que estan sent més persistents del que s’esperava: la interrupció de les cadenes de subministrament, l’augment del preu de l’energia i una inflació més alta. També ens enfrontem a l’aparició de noves variants de la covid, com l’òmicron, les conseqüències de la qual són encara incertes i afecten la confiança dels agents econòmics.

El 2022 esperem continuar amb el creixement de la nostra economia, que BBVA Research situa en el 5,5% del PIB, i que aquests factors d’incertesa es vagin dissipant. Una vegada més, la inversió privada en serà l’element crític, el més important per impulsar la recuperació, la generació d’ocupació i el desenvolupament econòmic i social del nostre país.

Crec que totes les empreses han d’aprofitar el nou entorn per invertir en la seva transformació digital i sostenible, especialment les que són més petites, per a qui aquestes inversions suposen una oportunitat de futur. El confinament ha accelerat la digitalització i el consum en canals purament digitals. Però més enllà de l’àmbit digital, estem sent testimonis d’una onada de disrupció sense precedents impulsada per la innovació en pràcticament totes les activitats i sectors.

Entre totes aquestes tendències, sense cap dubte la més rellevant és la descarbonització. Tenim 30 anys per aconseguir que la societat funcioni sense emissions de gasos com el CO2 o el metà, un enorme repte que exigeix canvis en els nostres hàbits i comportaments. Però és també una enorme font d’oportunitats, ja que fa falta molta innovació, i molta inversió per desplegar noves tecnologies a pràcticament tots els sectors. Necessitem un nivell d’inversió sense precedents per a aquesta transició, del voltant del 5% del PIB mundial fins el 2050.

Perquè tota aquesta inversió tingui lloc és molt important que es desenvolupin els incentius adequats. Resultaria especialment necessari el desenvolupament d’un efectiu mercat d’emissions, amb liquiditat i integritat, que serveixi per «posar un preu» a aquestes. També, que s’eliminin subvencions avui existents a tecnologies emissores, i que es recolzi explícitament la transició (per exemple, amb senyals de demanda, amb regulació, o amb subvencions). A Espanya, a més, hem d’aprofitar els fons europeus. L’any 2022, és prioritari accelerar-ne l’execució, eliminant els colls d’ampolla existents i assegurant que arribin a tots, especialment les pimes, per a la seva transformació.

Abordar aquest repte serà novament una de les prioritats a les agendes dels governs, inclosos els països emergents. Aquests països també s’han d’afegir decididament a la carrera cap a la descarbonització, per això han de comptar amb el recolzament financer i tecnològic dels països desenvolupats.