Vivim moments excepcionals que requereixen respostes excepcionals. Ningú ens va deixar cap manual sobre com afrontar una pandèmia. Ningú ens va preparar per assistir a la revolució tecnològica més gran de la història de la humanitat. Ens toca construir el camí, perquè no està traçat.
Per construir aquest camí necessitem recordar qui som, d’on venim i què volem aconseguir. Tinc 57 anys. Vaig néixer a Madrid el 1963 i al llarg de la meva vida he vist el meu país aconseguir fites increïbles. Els últims quaranta anys d’Espanya són, simplement, els millors de la nostra història ja gairebé centenària. Durant aquests anys hem multiplicat per catorze vegades el PIB per càpita; hem augmentat la nostra població de 36,7 a 47,4 milions de persones; hem arribat als 82 anys d’esperança de vida (la tercera més alta del món); la mortalitat infantil se situa en 2,7 per cada mil naixements (una de les mes baixes); tenim el tercer millor sistema sanitari, i hem gairebé triplicat el parc d’automòbils i el nombre de passatgers que visiten els nostres ports. I, si m’ho permeten, tenim una de les millors xarxes digitals de telecomunicacions del món. Som un dels països més solidaris, líders destacats en donació d’òrgans i una referència indiscutida en taxes de vacunació. Telefónica, la companyia que tinc l’honor de presidir, ha passat en tot just unes dècades de ser un operador nacional de mida mitjana a ser una multinacional present a més de vint països i comptar amb més de cent mil persones. El que als Estats Units li va costar 88 anys i al Regne Unit, 118, Espanya ho ha fet en tot just quatre dècades.
Les coses no passen perquè sí. Res d’això ha passat per art de màgia. L’arribada de la democràcia el 1977 i l’entrada a Europa el 1985 van canviar la nostra història. Però hi va haver alguna cosa més. Per primera vegada vam començar a utilitzar tot el nostre potencial. La taxa d’alfabetització va passar del 91 al 99% i el nombre d’universitaris es va multiplicar per nou. Hem arribat fins aquí perquè vam entendre que el futur es construïa entre tots, sense por d’avançar, innovant per canviar a millor, per conservar i estendre coneixement.
És cert que coincideix la sortida d’una pandèmia amb la revolució tecnològica més important. És cert que l’era de la intel·ligència artificial ho canviarà tot.
Però és igualment cert que estem ben preparats. El nostre país surt dels millors quaranta anys de la seva història. És la primera revolució tecnològica que ens troba en avantguarda. Europa ha fet un pas al davant en el seu projecte d’integració i els fons Next Generation EU ens ofereixen l’oportunitat de preparar-nos per als pròxims cinquanta anys.
El desafiament continua sent enorme i ens correspon imaginar, dissenyar i construir el que volem ser, i bastir els ponts fins allà. Amb confiança, decisió i anticipació. És hora de valors, i no només de tecnologia. És el temps de les persones. Les persones són el gran desafiament. Som les persones i no les màquines els que hem de decidir cap on gira aquest nou i accelerat món digital, en què ja no hi ha una recambra analògica on protegir-nos, i que presenta la paradoxa d’haver d’endinsar-nos animats en un terreny ple d’oportunitats i, alhora, saber preservar moltes coses que no poden ser, ni han de ser, digitalitzades: una abraçada, una mirada còmplice, una mà a l’espatlla o un somriure. És el temps de les persones en l’era de l’algoritme.
És el moment perfecte per continuar fent les coses junts i recordar que gairebé sempre hem de somiar l’impossible abans de poder assolir-ho.
Et recomanem
