Durant anys, criptògrafs i desenvolupadors informàtics havien fracassat en el seu intent de desenvolupar una versió electrònica dels diners, un sistema de pagaments descentralitzats en què no calien intermediaris com els bancs. Això va canviar el 9 de gener del 2009. Va ser llavors quan es va publicar a internet un informe de nou pàgines en què es descrivia un sistema que revolucionaria el món de les finances: Bitcoin. Gairebé 13 anys després, la més famosa de les criptomonedes s’ha convertit en un fenomen global en què experts i amateurs inverteixen i el valor dels quals ja supera el bilió d’euros. Una febre de l’or digital que ha obert un debat profund sobre el futur. Però, qui hi ha darrere de tot això?

El misteri més gran

Publicada en codi obert, aquesta Bíblia de les divises virtuals va aparèixer signada per Satoshi Nakamoto, un pseudònim darrere del qual s’amaga un dels misteris més grans de l’actualitat. En plena era de la sobreinformació i la manca de privadesa, no sabem pràcticament res de la ment que va idear Bitcoin. Es desconeix si és una persona o un grup i no hi ha cap rastre de la seva identitat. S’especula que Nakamoto tindria en propietat el primer milió de Bitcoins que es va crear, una quantitat que mai s’ha mogut de les seves mans i el valor del qual supera els 48.700 milions d’euros, cosa que el convertiria en una de les 30 fortunes més grans del planeta. Ara, un litigi a Florida entre dos homes que asseguren haver creat Bitcoin podria desvetllar la seva identitat, encara que és poc probable.

Model Banksy

Com passa amb l’artista Banksy, l’enigma sobre el personatge no entela l’important llegat de la seva creació. Encara que no existeix físicament, el Bitcoin sí que ho fa al món virtual, on es pot fer servir per fer compres, com a instrument d’inversió o com un valor refugi similar a l’or. El Bitcoin permet el pagament entre dues parts, sense intermediaris com les institucions financeres. Això és possible gràcies a Blockchain, una xarxa descentralitzada que garanteix la privadesa de les seves comunicacions a través de l’encriptació.

Aquesta tecnologia és l’arquitectura que sustenta les fins a 7.745 criptomonedes que hi ha actualment. Algunes tenen un propòsit i serveixen com a accions per donar suport al projecte que hi ha darrere. És el cas d’Ethereum, que té com a objectiu oferir una via per descentralitzar el web. No obstant això, també hi ha les que van començar com una broma (per això s’anomenen monedes meme) i tenen com a única funció especular. Això passa amb Dogecoin o Shiba Inu, divises que juntes acumulen una capitalització de més de 56.100 milions de dòlars.

Estafa o futur descentralitzat?

En poc més d’una dècada, el món de les criptomonedes ha aprofitat la manca de regulació per normalitzar-se com a instrument financer, com a via per invertir i guanyar diners fàcilment. El valor de Bitcoin i altres divises digitals no el determinen unes normes clares, sinó la confiança dels seus inversors.

Com més gent posi els seus diners a les criptomonedes, més pujarà el seu valor. Això ha permès que la capitalització d’aquest mercat arribi als 2,65 bilions d’euros. En els darrers cinc anys, Bitcoin s’ha revaloritzat un 6.837% fins a equivaler actualment a uns 50.965 euros (el de més valor al mercat). Qui va invertir abans d’aquest boom ara és ric. Tot i això, la volatilitat d’aquests actius també ha fet que altres criptomonedes menys conegudes hagin fluctuat com una muntanya russa, atrapant pel camí molts inversors.

L’auge d’aquests actius ha obert un gran debat financer. Els seus detractors, entre els quals hi ha premis Nobel d’Economia com Joseph Stiglitz o Paul Krugman, asseguren que es tracta d’un esquema Ponzi, una gran estafa piramidal en què els seus impulsors es lucren enganyant els altres inversors. Governs i bancs centrals han advertit que aquesta xarxa pot ser una bombolla financera, cosa que ha portat la Xina a prohibir les criptomonedes. Si ningú les controla, ningú no és responsable en cas que els diners dels inversors s’esvaeixin.

Tot i això, grans empreses, fons d’inversió i fins i tot països com El Salvador han obert les portes a les divises virtuals. Juntament amb l’aparició de plataformes de gestió i comercialització d’aquests actius, com Coinbase o Binance, això ha encoratjat petits inversors i gent comuna a posar els seus diners al món cripte, que ha deixat de veure’s lligat a la delinqüència informàtica per passar a esdevenir una gran moda global. Tot i això, segueixen proliferant tota mena d’estafes.

Els criptomilionaris, en auge

La realitat és que aquesta economia de casino ha esdevingut una indústria milionària. Qui hi surt guanyant? Entre els promotors més coneguts de Bitcoin hi ha el magnat Elon Musk, director general de Tesla i cofundador de PayPal, o Jack Dorsey, cofundador de Twitter. No obstant això, les principals fortunes del món cripte són menys conegudes per al gran públic. Al top 5 hi ha Sam Bankman-Fried (26.500 milions de dòlars), fundador i director executiu de la plataforma de compravenda FTX; Brian Armstrong (13.200 milions), director executiu i cofundador de Coinbase; els bessons Cameron i Tyler Winklevoss (10.000 milions), inversors a Bitcoin i NFTs; Chris Larsen (6.000 milions), president executiu de la companyia Ripple i inversor en la criptomoneda XRP; i Fred Ehrsam (4.000 milions), cofundador de Coinbase i fundador de la firma d’inversió Paradigm. Aquest any, 12 inversors i desenvolupadors han entrat a la llista de milmilionaris de Forbes, vuit més que el 2020. Tots són homes d’entre 29 i 63 anys.

Encarnat en la figura dels anomenats cripto-bros, la tribu d’homes joves que inverteixen amb actitud xulesca i ostentosa, el món de les criptomonedes ha normalitzat un relat en què l’especulació sense regles pot convertir-te en ric de la nit al dia. Tot i els advertiments sobre els seus riscos, la indústria cripte ha crescut fins al punt de poder inundar-ho tot amb aquesta propaganda de salvatge lliure mercat, ja sigui fitxant Andrés Iniesta, Matt Damon o comprant el pavelló de Los Angeles Lakers.