Quan pregunto a les empreses familiars si tenen pla estratègic, més d’una vegada la resposta es negativa. I és mentida, perquè tota empresa té per se un pla estratègic, és a dir, uns objectius a llarg termini (encara que només sigui sobreviure), un motiu per assolir-los (que pot ser el futur econòmic de la família) i un pla d’acció (que pot ser reaccionar improvisant). El que passa és que en molts casos el pla no està explicitat, i en alguns és a més a més inconscient. En molts casos els fundadors han arribat amb èxit fins on ho han fet sense pla estratègic exterioritzat. L’han tingut al seu cap. Potser l’han transmès de forma oral, i potser informal, als seus continuadors.
Quan els hi plantejo que el posin per escrit em trobo amb excuses com que no cal, requereix temps que s’ha de treure de «fer bullir l’olla» o augmenta el risc de fuga d’informació. Una objecció típica amb la qual em trobo amb els que no el tenen ni a escala conscient és que el futur depèn de moltes coses imprevisibles que no podem controlar.
Una de les característiques d’un bon empresari és la planificació del futur, tenint en compte els diferents escenaris alternatius de fets externs que determinen les amenaces i oportunitats del futur del negoci, els objectius i plans d’acció corresponents en funció de les pròpies fortaleses i debilitats en relació amb la competència, i els convenients plans de contingència.
A mesura que l’empresa creix hi ha més persones que han de prendre decisions, encara que siguin operatives. Tenir un pla estratègic exterioritzat serveix de guia per a la presa d’aquestes decisions i per a la unificació d’aquestes. Fer participar en la seva elaboració augmenta el grau d’implicació i permet tenir en compte tots els punts de vista e interessos.
Posar el pla per escrit ajuda a poder-lo fer millor, ja que permet la seva revisió i seguiment. I també facilita la seva transmissió als continuadors en un procés de relleu tranquil i, principalment, «imprevist».
