El sector immobiliari català tanca un 2021 havent recuperat els nivells d’activitat previs a l’esclat de la crisi de la covid-19 i encarant un 2022 amb optimisme. «No ens podem queixar», comenta el president del Consell Català dels API de Catalunya, Joan Company. Segons indica aquest directiu, la recuperació de l’economia i l’augment de la capacitat d’estalvi de les famílies ha provocat que en algunes zones del país la compravenda d’habitatges hagi estat un 12% per sobre els volums de 2019. En aquest sentit, Company augura un increment «sostingut» de la demanda per al 2022, tot i que alerta dels efectes negatius que poden tenir de l’encariment de les primeres matèries i una possible pujada dels tipus d’interès.

La recuperació del sector respon principalment a la inèrcia del mercat després de la pandèmia. «L’any 2020 va quedar tot molt parat, amb alguns mesos sense activitat immobiliària; ara veiem que el mercat s’ha reactivat, i ho ha fet per sobre les expectatives previstes», comenta Company. On més s’han incrementat els preus i el volum de transaccions ha estat a les grans ciutats, especialment les capitals de província. «Tot i que la demanda ha tornat a créixer, l’oferta a les ciutats és relativament limitada», indica.

El president del Consell Català dels API de Catalunya també destaca que enguany s’ha registrat un fort increment de la demanda en poblacions més aviat petites però ben comunicades amb les grans ciutats. «Aquest és un efecte directe de la pandèmia; es busquen espais més oberts per deixar un pis situat a mig d’un carrer», apunta Company. Alhora, subratlla el fet que moltes famílies han millorat la seva capacitat d’estalvi durant la pandèmia, quelcom que ha impulsat la inversió al sector.

Aquest 2020 ha estat el primer any complert en què s’ha aplicat la nova llei del lloguer, impulsada pel Govern i que fixa un preu màxim del lloguer a les ciutats qualificades de «tenses». Des del Consell Català dels API afirmen que enguany els preus del lloguer, a diferència de les compravendes, s’han reduït. No obstant això, apunten que la tendència a la baixa ja es va començar a detectar a finals del 2019 –poc abans que s’aprovés la llei- i asseguren que «no es pot arribar a la conclusió» que la caiguda en l’import dels lloguers respongui a la nova normativa.

Per altra banda, Company assenyala que els portals immobiliaris els han notificat una reducció en el nombre d’ofertes de pisos de lloguer respecte a l’any passat. Això es deu al fet que una part dels pisos que estaven disponibles per a lloguers de llarga durada s’han reconvertit en apartaments turístics vista l’evolució de la pandèmia.

En relació amb aquesta qüestió, Company opina que la solució a les dificultats per llogar passa per implementar mesures estructurals que incrementin l’oferta. «Catalunya i Espanya estan a la cua en polítiques d’habitatge públic; som conscients que això no es resol ni amb un ni amb dos anys, però és important que d’una vegada per totes se li doni la prioritat que ha de tenir», defensa.

Tot i que el sector valora positivament les xifres assolides aquest 2021, també alerta que l’encariment de les primeres matèries pot tenir efectes negatius al mercat. Aquest problema afectaria sobretot a les promocions d’obra nova, algunes de les quals ja s’han hagut de replantejar per l’encariment dels materials. Segons Company, els edificis d’obra nova estan patint pujades de preu de fins al 10%.

A l’alça el preu de l’habitatge de segona mà a Girona

El preu dels habitatges de segona mà segueix a l’alça i augmenta un 2,9% a Girona en un any. Segons informa Idealista, el preu mitjà del metre quadrat a la província se situa actualment en 2.173 euros. Un augment que es repeteix a la resta de províncies en excepció a Barcelona, on durant els últims dotze mesos els preus han descendit en un 1,9% i el preu del metre quadrat se situa en els 3.932 euros. A Lleida ha estat on més han pujat, amb un 5,1% interanual, seguida de Tarragona amb un 4%. El preu del metre quadrat puja als 1.033 i 1.736 respectivament.