La tempesta Filomena va incitar el començament d’un 2021 on ningú va poder prevenir el que passaria a partir de juny: una escalada del preu de l’electricitat sense precedents que va arribar a fregar els 400 euros per megavat-hora fa uns dies. El resum és un preu mitjà anual de 111,93 euros per megavat-hora, gairebé el doble dels 57,29 euros per megavat-hora de 2018. Però el seu efecte sobre la butxaca dels consumidors no serà tal, s’ha contingut en part amb les rebaixes d’impostos i càrrecs, encara que hi ha almenys 9 milions de consumidors pagaran més enguany que aleshores. Al febrer va costar una mitjana de 28,49 euros, però va ser a partir de juny (83,29 euros de mitjana) quan es va començar a desbocar, fins que a l’agost va superar els 100 euros mensuals. Des de llavors, l’increment mitjà al mes va ser de 50 euros, menys al novembre que es va mantenir a l’entorn dels 200 euros als quals havia arribat de màxim a l’octubre.
Així, desembre ha acabat com el mes més car de la història (239,17 euros de mitjana per megavat-hora) en un any en què s’han comptabilitzat fins a 26 rècords històrics diaris. El primer va ser el 21 de juliol, quan el preu majorista es va elevar fins als 106,57 euros per megavat-hora, superant per primera vegada el màxim de 103,76 euros de l’11 de gener de 2002, mentre que l’últim va ser el dijous 23 de desembre en aconseguir els 383,67 euros per megavat-hora. Aquesta jornada, a més, es va registrar un rècord horari, perquè entre les 8 i les 22 hores, durant tot el dia, el preu va superar la cota dels 400 euros. El motiu: l’elevadíssim preu del gas natural en els mercats internacionals que va passar dels 15 euros l’any passat als 180 euros que va arribar a marcar aquest mes de desembre i que es va ajuntar amb uns altíssims preus dels drets d’emissió de CO₂ (al 2018 es pagaven a 17 euros, ara a 80).
