L’escalada de la inflació fins a nivells no vistos en dècades va ser sens dubte la gran notícia econòmica del 2021. Per combatre-la, els bancs centrals, que tenen com a missió principal vetllar per l’estabilitat dels preus, van aprovar la retirada de part dels estímuls desplegats per la pandèmia. Així ho va fer el Banc Central Europeu (BCE), que a mitjans de desembre va decidir reduir les compres de deute al llarg del 2022. Per eludir efectes secundaris indesitjats d’aquesta mesura, amb tot, l’autoritat monetària analitza noves mesures per evitar que els bancs de la zona euro pateixin tensions a l’exercici en curs que comportin una reducció i un encariment descontrolats del crèdit en plena recuperació. Segons confirmen diverses fonts, el consell de govern té dues possibles noves actuacions sobre la taula d’anàlisi. D’una banda, una nova i quarta ronda d’injecció de liquiditat massiva i barata als bancs (TLTRO) per evitar efectes precipici en el seu finançament, ja que a partir del proper setembre i fins al desembre del 2024 les entitats hauran de tornar les quantitats rebudes a la tercera ronda, llançada el setembre de 2019. De l’altra, també debatrà -de forma paral·lela i fins a cert punt alternativa- alleujar la penalització imposada als diners que el BCE guarda a la banca, amb l’objectiu de millorar la rendibilitat del sector i preservar així la seva capacitat d’intermediació (finançar empreses i llars).
Les injeccions de liquiditat TLTRO, que inclouen avantatges per als bancs que més crèdits concedeixin, van ser creades perquè les entitats tinguessin disponible liquiditat barata i suficient, i així fessin arribar als agents econòmics els tipus en mínims històrics amb què el BCE intenta des del 2014 que la inflació a mig termini se situï en el seu objectiu del 2%. Amb el mateix objectiu, el banc central penalitza des de llavors els diners que les entitats dipositen a la institució (actualment amb un -0,5%, és a dir, els torna un 0,5% menys del que li donen), amb la intenció que la banca destini els seus fons a companyies i famílies. No es tracta, en qualsevol cas, de dues qüestions sobre les quals el BCE decidirà a curt termini. D’entrada, perquè vol comprovar quin marge d’actuació li concedeix la inflació. La seva previsió és que els preus vagin de més a menys durant l’any (3,2% de mitjana el 2022 i un 1,8% en els dos anys següents). Tot i això, si l’IPC resulta més alt del que esperen, es podrien veure obligats a accelerar la retirada d’estímuls i a descartar mesures addicionals. En vermell, al calendari, està marcat el proper 23 de juny. Aquell dia acabaran les condicions especials del TLTRO III que el BCE va aprovar per la covid. Fins al juny del 2020, els bancs que augmentessin els seus crèdits a empreses i famílies fins a certs nivells podien beneficiar-se d’un tipus de fins al -0,5%, és a dir, tornar al banc central un 0,5% menys de la liquiditat rebuda. El coronavirus va portar la institució a abaixar aquest tipus durant dos anys al -1%. Des del setembre passat, les entitats poden tornar de manera avançada a la institució part dels fons rebuts, però amb prou feines ho han fet per poder continuar beneficiant-se d’aquest -1%.
A l’expectativa
El BCE vol comprovar què fan els bancs un cop acabin aquestes condicions especials al juny. I més quan, a partir d’aquell mes, també perdran un incentiu regulador (relacionat amb els requisits de liquiditat que han de complir) per no fer pagaments avançats de la quarta de les 10 injeccions de liquiditat del TLTRO III, de lluny la més quantiosa. El juny del 2020, així, els va injectar 1,3 bilions, al voltant del 60% de tot el que els ha aportat des del setembre del 2019: 2,2 bilions. Els bancs han acumulat molta liquiditat durant la pandèmia i els inversors volen comprar el seu deute, de manera que en principi no haurien de tenir problemes per refinançar-se. Tot i això, encara ha d’aflorar la morositat que els provocarà la crisi del coronavirus i s’ha de veure l’efecte de les menors compres de deute dels bancs centrals en les condicions de finançament dels mercats.
