La desbocada inflació va devorar la tènue pujada de sous pactada entre patronals i sindicats en els nous convenis signats durant el 2021. Els acords signats deixen un balanç d’increment mitjà dels salaris de l’1,47%, davant un IPC que va tancar l’any al 6,7% (el seu 11è mes consecutiu a l’alça), segons les últimes dades del Ministeri de Treball actualitzades ahir. Els sous perden poder adquisitiu el 2021 i encaren el 2022 amb la negociació col·lectiva parcialment bloquejada per aquesta espiral inflacionista i per la manca d’entesa entre les cúpules de CEOE, CCOO i UGT, que tenen pendent des de fa un any abordar un nou conveni de convenis i guiar la negociació col·lectiva. El 2021 va ser un any negatiu per a la majoria de les butxaques dels treballadors cobertes per un conveni col·lectiu, ja que, de mitjana, els sous pactats van pujar menys del que pujava la cistella de la compra. Uns treballadors van perdre més i altres menys. No es va tancar igual el nou acord estatal de la indústria càrnia, que va pactar un increment del 3% per al 2021, que el conveni de l’hostaleria català, que va acordar una congelació de taules. Dels convenis renovats, un 15,7% dels treballadors van patir directament una congelació salarial, és a dir, l’increment del 2021 va ser del 0%. Aproximadament la meitat de les pujades es van moure entre el 0,01 i l’1,5% i únicament el 6,4% van veure incrementar-se els salaris per sobre del 3%.
La gestió dels salaris i les renovacions de convenis ha exigit un equilibri precari durant aquest passat exercici entre patronals i sindicats que no sempre ha estat possible. L’espiral inflacionista ha pressionat les centrals a exigir increments salarials a l’alça, mentre les empreses s’han escudat en les variades incògnites que pesen sobre l’economia -covid, irregular desplegament dels fons europeus, manca de matèries primeres en determinats sectors, encariment dels subministraments...- per empènyer les renovacions a la baixa. Això ha provocat que la cobertura de la negociació col·lectiva hagi disminuït durant el 2021. Segons les darreres dades de Treball, actualment hi ha 7,7 milions de treballadors coberts per un conveni en vigor, sobre una població de 15,3 milions d’assalariats. La manca d’un acord estatal de negociació col·lectiva (AENC) no contribueix a donar eines als negociadors sectorials i provincials per pactar, gremi a gremi o territori a territori, noves condicions salarials. Aquesta mena de conveni de convenis és un acord bipartit entre patronal i sindicats que dóna recomanacions sobre forquilles salarials i altres derivades de la negociació col·lectiva. L’últim AENC (2018-2020) porta un any vençut i incorporava qüestions com una forquilla salarial entre el 2% i el 3%, així com el compromís de les empreses de no tancar cap conveni amb categories professionals amb sous per sota dels 1.000 euros bruts mensuals.
Els agents socials, després d’aconseguir consensuar la nova reforma laboral, encaren la negociació del nou AENC com una de les assignatures principals. Com a música de fons tenen tant els bancs centrals com el Govern, que insisteixen a subratllar el caràcter transitori de les dades d’inflació actuals i insten a no traslladar-les directament a la negociació col·lectiva, per evitar així alimentar una segona onada inflacionista. Ara com ara, segons fonts de patronal i sindicats, no hi ha contactes en curs i les centrals pressionen els empresaris per reobrir les taules. Ja al desembre, CCOO i UGT van convocar una concentració davant de la seu de CEOE per reobrir el meló dels increments salarials. «Si la CEOE no entra a negociar els auguro un hivern complicat des del punt de vista social», alerta un dirigent sindical consultat. «Hem donat mostres de la nostra capacitat de diàleg i així ho continuarem fent, amb l’objectiu de defensar els interessos del teixit empresarial del nostre país i d’allò que vagi en benefici del bé comú», repliquen fonts consultades de l’organització empresarial.
