Ocupabilitat contra l’estigma de l’FP

El 27,2% de les empeses espanyoles tenen dificultats a l’hora de cobrir llocs de treball, més del doble que el percentatge de fa un any

Alumnes del programa Creem Oportunitats de la Fundació Mahou San Miguel. | DIARI DE GIRONA

Alumnes del programa Creem Oportunitats de la Fundació Mahou San Miguel. | DIARI DE GIRONA / María Refojos. Madrid

María Refojos. Madrid

Al novembre, els tres llocs de treball on més va créixer el nombre de contractes van ser de la branca de l’hostaleria, segons dades de l’Observatori de les Ocupacions del SEPE. En concret, es van contractar 192.444 cambrers assalariats, un 413,4% més que un any abans, a més de 32.565 ajudants de cuina (un 215,89% més) i 30.087 cuiners (un 199,45% més).

Juntament amb ells, perfils com el de venedor a botigues i magatzems, monitor de lleure, paleta, conductor o empleat administratiu se situen a la llista dels 15 llocs amb un volum més gran de contractes i la variació interanual dels quals és positiva i creixent. Tenen en comú que són posicions en què manca mà d’obra, en atenció al que els empresaris fa mesos que assenyalen. L’última enquesta a les empreses del Banc d’Espanya, també del novembre, ja reflecteix aquesta realitat: el 27,2% de les organitzacions espanyoles troben dificultats a l’hora de cobrir llocs de treball, fet que suposa més del doble que fa un any. En algunes branques com la construcció i l’agricultura, la proporció puja al 40%, mentre que supera el 30% a l’hostaleria, informació i comunicacions o transport.

Fer que coincideixi allò que les empreses necessiten amb el que surt de les aules és un dels reptes de la nova llei de Formació Professional (FP) aprovada al setembre. La normativa té com a objectius principals integrar tota l’oferta, reforçar la part dual (pràctiques a empreses) i adaptar-se en tot el possible a les demandes del mercat laboral i del territori. Juan Carlos Tejeda, director del departament d’Educació i Formació de CEOE, creu que «l’allunyament entre el món acadèmic i empresarial» ha generat una situació «preocupant» quant a captació de talent. I considera que «sens dubte» l’FP ajudarà a reduir el desequilibri entre oferta i demanda, i contribuir a «que les empreses puguin trobar professionals molt més ajustats a les seves necessitats».

Ara com ara, s’observa un interès creixent dels ocupadors que empeny la taxa d’ocupació de la Formació Professional. Durant el 2020 es va contractar un 55% més de titulats d’FP (3.307.065 persones) que amb graus universitaris (2.140.285 persones), segons xifres de l’Observatori de les Ocupacions del SEPE.

Cicles més demanats

Aquest any, amb la pandèmia exercint la seva influència encara en l’economia i l’ocupació, els cicles relacionats amb sectors de la gestió administrativa, la sanitat o l’educació són els més demanats, a més dels relacionats amb les noves tecnologies i la digitalització, enumera Tejeda. I d’acord amb el SEPE, els graus amb més ocupabilitat són els mitjans de Gestió Administrativa, Cures Auxiliars d’Infermeria i Instal·lacions Elèctriques i Automàtiques; i els superiors d’Administració i Finances, Educació Infantil i Integració Social.

L’elevada possibilitat de trobar feina és decisiva i, en els darrers anys, els alumnes no deixen de trucar a les portes de l’FP. Si es van matricular 887.710 estudiants al curs 2019/2020, al 2020/2021 s’ha fregat el milió d’inscrits. I continuen augmentant. El Govern ha anunciat la creació de 200.000 places públiques en quatre anys. Tot i aquuests auncis, el director d’Adecco Group Institute, Javier Blasco, estima que són insuficients per tancar les dues bretxes existents: la de l’esmentada escassetat de treballadors qualificats i la referent al fet que no hi ha prou places per als alumnes potencials. «Tots els anys es queden milers de nois i noies sense poder entrar a l’FP que hi tenen moltes ganes», relata.

A Espanya, tres de cada 10 estudiants escullen matricular-se a FP sobre el total en ensenyaments postobligatoris, segons l’Observatori de Caixabank Dualiza. Tot i que des d’Adecco destaquen que aquest percentatge segueix per sota de la mitjana de l’OCDE. «Hi ha una raó cultural», comenta Blasco, que explica que «encara hi ha un biaix» cap a l’FP, per falta de comunicació i assessorament, que manté les creences que no proporciona el mateix recorregut acadèmic, sou o reconeixement d’altres estudis. «En indústria, metall o construcció els salaris estan al voltant de 40.000 o 50.000 euros. Quins graus els ofereixen avui dia?», es pregunta.

Exemples concrets

«Encara hi ha molta gent que la segueix veient per a persones que no són capaces de treure’s una altra cosa i crec que et prepara molt millor que moltes carreres, màsters i altres cursos», afirma amb rotunditat Carmen Fernández, alumna del grau mitjà dual a l’hostaleria que aquest any va començar al CIFP Compostel·la de Santiago, en el marc del programa Creem Oportunitats de la Fundació Mahou San Miguel.

Aquesta percepció no va ser un fre per a aquesta noia de 20 anys, que buscava una inserció laboral ràpida. «L’FP era la meva millor opció ja que t’especialitza i t’ensenya el que és la feina a la vida real; surts molt preparat per directament entrar a treballar», assegura. El somni de Carmen, que començarà a fer pràctiques en empreses al març, després d’haver completat els 6 mesos de formació teòrica, és treballar en un hotel. Si la pandèmia ho permet, està convençuda que serà «molt més fàcil trobar una bona feina fent aquesta FP».