El tancament del 2021 i l’inici del 2022 està sent un moment dolç per l’edificació a les comarques gironines. El Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Girona descriu el 2021 com «un any de represa» que ha acabat donant lloc a una progressió «positiva» i ha creat «grans expectatives» per l’any que ja s’ha iniciat.

Segons recull el col·legi en el seu darrer informe, presentat ahir pel seu president, Miquel Vendrell, el 2021 es van finalitzar les obres de construcció a 1.440 habitatges a la província, un 18% més en comparació a l’any anterior. La majoria dels habitatges d’obra nova han estat plurifamiliars -pisos que formaven part d’edificis-, concretament 849, 24% que el 2020. Mentre que l’augment més destacat es troba en les unifamiliars entre mitgeres -les cases que es troben alineades a peu de carrer-. L’any passat es van finalitzar 150 habitatges d’aquesta tipologia, un 47% més que el 2020, quan se’n van comptabilitzar 102. Per altra banda, la construcció d’unifamiliars aïllades o aparellats (xalets) s’ha estancat, i creix només en un 2% en finalitzar-se’n 441 el 2021.

Tenint en compte també les rehabilitacions, el 2020 van entrar al mercat immobiliari 2.030 habitatges a les comarques gironines -d’ aquests, 1.220 eren nous i 810 eren rehabilitats-, mentre que el 2021 ho han fet 2.383 -1.440 nous i 943 rehabilitats-. Una millora generalitzada de les xifres que segons Vendrell és resultat de la «reflexió» que la pandèmia ens ha fet fer sobre la manera de viure i passar la jornada, sobretot durant el confinament, i la voluntat de traslladar-se a cases.

Les comarques on s’han acabat més habitatges d’obra nova són al Gironès amb 317 habitatges acabats, seguit per l’Alt Empordà, amb 233, i el Baix Empordà, amb 222 habitatges.

Augment de contractacions

Una altra dada positiva que recull l’informe del Col·legi d’Aparelladors són el nombre d’habitatges contractats i que esdevindran en un futur immediat. De fet, Vendrell assegura que l’increment viscut pel que fa a contractacions per obra nova i rehabilitació, de gairebé un 48%, feia «molt que no es veia», i és «molt bona» pel sector. Així, es preveu la construcció i rehabilitació d’un total de 2.847 habitatges, gairebé un miler més que el 2020 (1.924). D’aquests, 1.810 són d’obra nova, duplicant els iniciats l’any 2020 (882).

Dividit per comarques, destaca la voluntat de construir noves llars al Pla de l’Estany, la Selva i Cerdanya. Sent aquesta última la que experimenta un major augment, amb 153 habitatges (+410%). Vendrell descriu aquesta «fugida de les grans ciutats» com una intenció de la població a «buscar entorns més saludables, oberts i lliures» i abandonar les grans conurbacions.

Previsió pel 2022

Entremig de l’allau de bones xifres, que semblen determinar que la recuperació del sector de l’habitatge a la demarcació és cada cop més a prop, el president del Col·legi d’Aparelladors confessa que pateixen que l’augment «descontrolat de les matèries primeres» i la «manca de mà d’obra qualificada» puguin ser els causants de renúncies a construccions d’habitatges.

Tot i això, es mostra optimista i confia que ambdues problemàtiques siguin «una pedreta» en el camí cap a la recuperació, ja que recorda que encara es troben lluny d’arribar a la xifra «òptima» per l’estabilitat del sector -que la xifren entre els 3.000 i els 4.000 habitatges-.

Amb tot, els aparelladors estimen que el 2022 finalitzarà amb un 17% més d’obres acabades, tanmateix els estudis geotècnics del Cecam -organisme del Col·legi d’Aparelladors-, encara és més optimista i registra l’increment en un 22,5%.

Vendrell lamenta que no han aconseguit «col·locar» el mercat de segona mà i recorda que hi ha una «falta de sòl per urbanitzar» i «lentitud a l’hora d’aconseguir els permisos per poder fer-ho» (ja que hi ha ajuntaments que s’estan adaptant al nou Pla Director de la Costa Brava). Respecte a aquest fet, el president es mostra esperançat amb l’arribada dels fons Next Generation, que preveuen la rehabilitació de 3.000 habitatges a les comarques gironines en els pròxims dos anys.