La polèmica generada per les declaracions del ministre de Consum, Alberto Garzón, sobre la ramaderia intensiva ha portat a la primera línia de l’actualitat una activitat de gran rellevància per a Espanya, com és la de la indústria càrnia. Perquè, amb els seus 28.000 milions de facturació anual i els seus 500.000 llocs de treball directes i indirectes, presumeix de ser el quart sector industrial del país, només per darrere de l’automòbil, l’energia i la metal·lúrgia. Un rànquing aconseguit gràcies al gradual increment de la producció, ni més ni menys que 7,6 milions de tones, gràcies a unes granges que han anat engreixant de mida per satisfer aquesta creixent demanda i també a la recerca de rendibilitat.

Actualment, són 3.774 les granges intensives de dimensions industrials, també anomenades macrogranges, distribuïdes per tot Espanya, alimentant el debat entre els que consideren que són perjudicials per al medi ambient i produeixen carn de menor qualitat, i aquells que en defensen més eficiència, també en la cura dels animals i del medi per evitar l’impacte ecològic.

Més enllà de retrets i enfrontaments, el soroll generat també ha servit per aprofundir en la realitat del sector carni, amb un pes enorme sobre l’economia nacional. I és que la xifra de negoci, de 28.000 milions d’euros, suposa el 2,32% del Producte Interior Brut (PIB) total, el 16,2% de la branca industrial, i el 4,2% de la facturació de tota la indústria espanyola. Amb prop de 3.000 empreses, genera 100.000 llocs de treball directes i 400.000 indirectes. Les vendes a l’exterior suposen 8.680 milions d’euros, situant-se només darrere dels Estats Units pel que fa a l’exportació de carn de porcí. Europa i els països asiàtics són les principals destinacions.

Xifra rècord el 2020

Segons les últimes dades disponibles, la producció de carn a Espanya va assolir una xifra rècord el 2020, amb un total de 7,6 milions de tones. La de porcí se situa en primera posició, amb 5 milions de tones, seguida de la d’au, amb 1,7 milions; la de vaques, amb 677.300 tones; l’ovina, amb 114.300; la de cabra, amb 10.100; i la de cavall, que se situa en 9.500.

Des del 2015, la producció del sector carni s’ha incrementat un 25%. I això és precisament el que més crida l’atenció, perquè, mentre es produïa aquest creixement potent, de forma paral·lela han anat disminuint les granges en un clar procés de concentració. A Espanya hi ha en aquests moments 507.195 granges, després que just durant aquests sis anys hagin desaparegut ni més ni menys que 11.000. L’explicació, per tant, és senzilla: les instal·lacions ramaderes de mida petita estan donant pas a les anomenades macrogranges, precisament les que són al centre de la polèmica.

I què és una macrogranja? No hi ha una definició oficial, ni tampoc xifres oficials sobre la quantitat. Però sí que hi ha el Registre Estatal d’Emissions i Fonts Contaminants, en què apareixen les granges que obligatòriament han d’estar inscrites a causa de la seva mida. Aquí apareixen les de porcí amb capacitat per a més de 2.000 porcs de més de 30 quilos; les de més de 750 truges reproductores; i les granges avícoles amb més de 40.000 places. En total sumen 3.774, en un rànquing encapçalat per Aragó, amb 1.124; Catalunya, amb 906; Castella-Lleó, amb 623; Castella-la Manxa, amb 287; Andalusia, amb 239; Múrcia, amb 155; Navarra, amb 121; i la Comunitat Valenciana, amb 105.