«El nostre objectiu és que la gent tingui experiències perfectes quan està a l’interior dels edificis. Ens hem centrat en com, posant uns dispositius, podem interaccionar amb la gent quan entra als edificis, per tal de genera’ls-hi una confiança que estan en un espai saludable i respectuós amb el medi ambient». Clar i concís es mostrava Carles Morales, enginyer gironí i cofundador de l’start up Orpheus conjuntament amb Massimo Angelini. Conscient dels maldecaps i entrebancs que comprta un edifici, Morales i Angelini, companys del Màster d’intel·ligència artificial a la UPC, van decidir incorporar aquest element en la gestió dels edificis per fer-los més sostenibles, confortables i, arran de la covid, més saludables.
L’empresa, amb seu a Girona, instal·la dispositius en espais interiors, que mesuren la temperatura, la humitat, la llum, la concentració de CO2 a l’aire o l’ocupació de l’espai. A través d’aquestes dades, genera recomanacions sobre climatització, il·luminació o ventilació. La gran revolució arriba quan s’hi suma la intel·ligència artificial. L’edifici s’acaba adaptant a les necessitats del gestor i no al revés: «OrpheusPro agafa un comportament avançat, ja no es basa en horaris ni res estàtic, sinó que ell mateix depenent com utilitzes l’edifici, t’engega i para coses. Quan un espai està ocupat s’encarrega que sigui confortable i quan no, que no hi hagi res consumint energia. L’edifici acaba seguint com un gosset a la persona que el gestiona sense la necessitat de cap persona darrere una pantalla», afirma Morales.
El seu mercat majoritari són els edificis ja construïts, «precisament perquè són vells, necessiten alguna solució i les obres sempre són costoses i cares». La il·luminació i la calefacció són el 50% de la despesa d’un edifici. La idea final d’Orpheus és acabar sent un tot en un. «Volem ser com un TripAdvisor dels edificis, poder ser tant l’eina, com l’aplicació, com l’ens que dona reputació als espais. Ara, tenim una proposta de valor doble: ens compra el propietari de l’edifici perquè és un ‘xivato’ per a ell per poder-ho fer millor (reducció del consum, de queixes...), i per l’altre costat, l’usuari que entra té un mètode de transparència perquè el client guanyi més reputació», conclou Morales.
L’efecte del covid
El 2021 ha estat el de més creixement d’Orpheus, van tancar l’any amb 400 espais i esperen tancar el 2022 amb 1500. Tot i l’augment durant la pandèmia, el camí no ha estat fàcil: «La covid ens va fotre una hòstia i després una carícia. Al principi de la pandèmia donàvem servei a edificis professionals, com oficines o escoles, i tot va quedar tancat», assegurava el cofundador. L’empresa va introduir la mesura de la qualitat de l’aire. D’aquesta manera, s’activen avisos de ventilació, claus per gestionar la pandèmia, quan la qualitat ambiental no és òptima.
Aquesta innovació els va permetre entrar a centres educatius, com a la Universitat de Girona, que representen el 40% del volum de negoci de la tecnològica. Ara, l’empresa està treballant a dissenyar rutes pels equips de neteja en funció del temps d’ocupació dels espais, cosa que permetrà un estalvi de temps i recursos. Orpheus no vol parar de créixer, per això d’aquí a l’estiu engegarà una ronda d’ampliació de capital per un valor de mig milió d’euros.
Lideratge des de Girona
La start-up va decidir quedar-se a Girona, una opció arriscada, però de la que no es penedeixen: «Al principi ens feia por no torbar talent o gent prou qualificada, però per crear una mica de teixit emprenedor a la zona, algú ha de ser el primer. Tant de bo un dia es pogués fer un hub, seria increïble» conclouen. De moment, el creixement mostrat els dona la raó, i si tot va bé, l’empresa tindrà dues delgacions estatals, a Madrid i València, aquest any. La revolució dels edificis sostenible creix i s’estén des de Girona.
