El Govern calcula que caldrà ocupar un 2,5% del territori amb energies netes el 2050

La diferència es deu a que el Govern només té en compte la base dels molins i les línies d’evacuació dels parcs eòlics. En la presentació del programa, la consellera d’Acció Climàtica Teresa Jordà va reiterar que per descarbonitzar Catalunya cal multiplicar per 18 la potència renovable instal·lada, fins als 62.000 megawatts i va insistir que «no n’hi haurà prou amb l’autoconsum».

En concret, el Govern proposa assolir la xifra de 500.000 instal·lacions d’energia elèctrica en teulades i cobertes, moltes d’elles associades a l’autoconsum i a la generació distribuïda. Amb tot, Jordà va reiterar que aquest tipus de projectes no seran suficients per completar la transició energètica. «No ens podem enganyar, és evident que faran falta instal·lacions grosses», va afegir la consellera, que no va precisar quins punts del territori estan disposats a acollir parcs grans de renovables.

L’executiu diu que s’ha de multiplicar per 18 la potencia renovable instal·lada per assolir la neutralitat climàtica

El càlcul d’ocupació del territori del Departament d’Acció Climàtica s’allunya del d’altres institucions com la Cambra de Comerç de Barcelona, que va publicar a principis de gener que la instal·lació d’energies netes ocuparia un 17,9% del territori català, incloent-hi l’eòlica marina i les plaques fotovoltaiques a les teulades. Preguntats per la diferència, la conselleria assegurava que el sòl que queda a sota dels aerogeneradors és aprofitable i que només compten la base dels molins i les línies d’evacuació i no tota la superfície dels parcs. Tampoc incorpora l’impacte que podrien tenir les línies d’alta tensió provinents de l’Aragó, ja que no es compten com a «sistema energètic català», segons va detallar la directora de l’Icaen, Marta Morera. D’altra banda, amb relació a aquests projectes provinents de l’Aragó i que proposen una ocupació intensa d’alguns municipis, la directora general d’Energia, Assumpta Farran, va avisar que «sense acceptació social no seran fàcil de fer-se».

En paral·lel, la Generalitat manté la proposta d’abandonar l’ús dels combustibles fòssils i l’energia nuclear.

Segons el programa Proencat, tres quartes parts de la generació provindrien de l’energia eòlica –terrestre i marina- i la fotovoltaica terrestre (un 74,4%), mentre que un 18% vindria de plaques solars a les teulades. En el cas de l’eòlica terrestre, al Govern preveu multiplicar per 18 la potència instal·lada, i passar dels 1.271,1 MW actuals als més de 23.000 MW. Quant a la fotovoltaica instal·lada en terra, l’executiu fixa l’objectiu de multiplicar per 200 la potència actual, dels 94,8 MW als gairebé 20.000 MW.

Pel que fa a l’eòlica marina, el Govern preveu tenir instal·lats 3.500 MW de potència el 2050, xifra que representaria una quota del 5,6% sobre la potència total procedent d’energies renovables. La resta quedaria repartida en altres modalitats de fotovoltaica (4,2%), l’energia hidràulica (3%) i altres energies (0,4%).

Els principals propòsits

Assolir la neutralitat climàtica i abandonar un model energètic basat en les energies fòssils i nuclear són els dos principals propòsits del Proencat 2050, però el document inclou deu punts addicionals. Entre els més destacats, cal mencionar l’objectiu de minimitzar l’ocupació al territori, apostar per la recerca, el desenvolupament i la innovació i «no deixar ningú enrere». El Govern ha reivindicat la importància de la modificació del decret llei d’implantació de renovable aprovat a finals d’any, tot assegurant que «hi ha les eines adequades» perquè aquest «canvi de paradigma» es faci amb la «pacificació del territori», va afirmar Jordà.