«La prospectiva energètica de Catalunya defineix que el nostre país haurà de comptar amb 1.000 MW d’eòlica marina instal·lada l’any 2030, i situa un horitzó de 3.500 MW l’any 2050. Per tant, serà necessari un parc eòlic marí a la costa catalana». Amb aquestes paraules, la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, exposava a principis de febrer des de Dinamarca la necessitat d’incorporar l’eòlica marina en el full de ruta cap a un país descarbonitzat, net i 100% renovable, lliure de combustibles fòssils i energia nuclear.
L’endemà, la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ratificava les paraules de la consellera, afirmant que Catalunya necessitarà l’energia eòlica marina per assolir els seus objectius de transició energètica: segons la Llei de Canvi Climàtic, el 2030 el 50% de la demanda elèctrica a Catalunya ha de cobrir-se amb energies renovables, i el 100% el 2050. Actualment, la producció d’energia elèctrica a Catalunya se situa al voltant del 20%.
Per assolir aquests ambiciosos objectius de descarbonització, tots els projectes són necessaris. Segons dades de PIMEC, en relació amb la demanda d’energia primària [gràfica 1], amb projectes d’autoconsum i autogeneració s’assoliria, com a màxim, el 30% del que necessitarem el 2050.
És a dir, encara que Catalunya ompli totes les seves teulades domèstiques, agrícoles i industrials de plaques solars fotovoltaiques, es quedarà molt lluny dels seus objectius: més del 60%
restant, segons tots els experts, requerirà de solucions com l’eòlica marina i terrestre, hidroelèctrica, biomassa o grans extensions de solar fotovoltaica. El mix energètic és l’única solució viable.
Un projecte estratègic de país
De moment a Catalunya només hi ha un projecte d’eòlica marina que s’hagi manifestat públicament: el de Parc Tramuntana, impulsar per SENER i BlueFloat Energy, i que encara es troba en fase de definició i consens amb el territori, a l’espera que la zona -recollida als Plans d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM)- s’obri al concurs públic. De fet, la costa de l’Alt Empordà és l’única de tot el litoral català capacitada per acollir aquesta tecnologia, segons el mateix Ministeri per a la Transició Ecològica.
En aquest sentit, la proposta de Parc Tramuntana contempla una potència instal·lada de 500 MW, equivalent al 45% del consum elèctric actual de tota la demarcació de Girona. Potència que subministrarien 35 aerogeneradors marins flotants, d’uns 15 MW, ubicats a 24km de la costa del Golf de Roses, pràcticament el triple del que recomana la Unió Europea.
Per què a l’Empordà?
Tal i como recull l’actual POEM, la costa de l’Alt Empordà és l’única ubicació possible per a la instal·lació d’un parc eòlic marí. A aquesta mateixa conclusió van arribar els promotors de Parc Tramuntana després d’analitzar, durant més de dos anys, tota la costa catalana.
«Al Delta de l’Ebre també hi bufa el vent, però ho fa molt a prop de la costa i en zones protegides, mentre que a l’Empordà ho fa amb més intensitat dins del mar. Però, això sí, tenim limitacions de distància: zones especialment riquesa per a la pesca i, més endins, el corredor de cetacis», explica Sergi Ametller, director d’eòlica marina de SENER.
Carlos Martín, CEO de BlueFloat Energy, afegeix: «Hi ha una sèrie de condicionants que fan que el mar empordanès sigui idoni per a l’eòlica marina flotant: el vent, la distància de la costa, la profunditat, la compatibilitat mediambiental, pesquera, turística i nàutica, o la no interferència amb rutes de trànsit aeri i marítim».
Plena integració ambiental
L’equip promotor de Parc Tramuntana porta més d’un any explicant i treballant una proposta de consens amb l’Empordà. Fins a dia d’avui s’han mantingut més de 120 reunions amb tots els sectors, des d’administració pública (ajuntaments, Consells Comarcals, Diputació...) fins a pescadors, associacions d’empresaris, ecologistes, parcs naturals, sector turístic i nàutic, agricultors, investigadors, etc.
En l’esperit del projecte hi radica, indissolublement, la voluntat d’obrir Parc Tramuntana al territori, fer-lo partícip, garantir el seu retorn a l’Empordà i, sobretot, que sigui compatible a nivell paisatgístic, econòmic i mediambiental. La postura de Parc Tramuntana està totalment alineada amb la política energètica de la Generalitat.
En aquest sentit, la zona escollida per ubicar-hi el parc [gràfica 2] es troba fora de qualsevol zona protegida, com ara les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), de migracions
de cetacis, o Llocs d’Interès Comunitari (LIC). Gràcies al diàleg amb el sector pesquer es planteja el parc, en gran mesura, sobre una zona de veda definida per la Confraria de Pescadors de Roses i publicada al BOE.
L’objectiu? Tenir la mínima afecció possible sobre caladors de pesca i, fins i tot, reforçar aquest «efecte veda». Els estudis ambientals realitzats fins ara confirmen que l’impacte de Parc Tramuntana sobre els ecosistemes presents a la zona és compatible.
S’han seguit els estàndards més exigents en estudis ambientals i, addicionalment, es preveu un seguiment rigorós per part de la comunitat científica del Pla de Vigilància Ambiental, d’obligat compliment en aquesta mena de projectes.
Pel que fa l’evacuació, l’electricitat es transportarà de forma totalment soterrada, tant per via marina com terrestre. Aquesta és una altra de les peticions del territori, i que els promotors han adaptat al projecte, per ser totalment compatibles amb la pesca, les activitats nàutiques, el sector agrícola, i no tenir impacte visual al llarg del traçat terrestre, entre altres.
Virtuts de l’eòlica marina flotant
L’energia eòlica marina flotant és una evolució de l’eòlica marina, amb la gran diferència que els aerogeneradors no estan cimentats al fons marí sinó instal·lats sobre una plataforma surant, que queda fixada gràcies a un sistema de fondeig amb àncores. A més, al finalitzar la seva útil (uns 30 anys en el cas de Parc Tramuntana) es desmantella al complet, deixant la zona tal i com estava abans de la instal·lació.
En paraules de Sergi Ametller, «aquesta nova tecnologia fa viable l’eòlica marina en zones com Catalunya, ja que de seguida tenim grans profunditats i, a més, és molt menys agressiva amb el fons marí».
Segons Carlos Martín, «l’eòlica marina flotant està totalment alineada amb el concepte d’Economia Blava i avalada per organitzacions de referència internacional com Greenpeace o WWF. De fet, països del nostre entorn com França o Itàlia estan apostant amb força per l’eòlica marina flotant».
En qualsevol cas, és probable que la zona de l’Empordà surti a concurs per acollir un projecte d’eòlica marina, que ha de jugar un paper clau a Catalunya, com apunten les declaracions de la consellera i la ministra.
Quan s’obri el concurs hi podran concórrer altres promotors que no tinguin en compte l’opinió, la participació i la integració del territori. Una filosofia amb la què Parc Tramuntana està totalment compromesa des de l’inici del projecte.
